El ple de l’Ajuntament de Vilafamés (la Plana Alta) va aprovar dijous passat per unanimitat els Estatuts del Museu d’Art Contemporani Vicente Aguiler Cerni (MACVAC) en contra de les dues principals propostes plantejades en les 56 al·legacions presentades. En conseqüència, els nous Estatuts eliminen el càrrec orgànic de la direcció artística, que exercia la catedràtica d’Estètica i Teoria de les Arts de la Universitat Jaume I, Rosalía Torrent, substituint-la per una «gerència-direcció», i redueixen la participació ciutadana, ja que, a partir d’ara, la composició assignada al Consell Rector només té representació política municipal i deixa de banda la societat civil.
Davant aquesta situació, un grup de 65 persones vinculades al món de la cultura han signat una carta oberta adreçada a «les persones que estimen el MACVAC de Vilafamés» per a donar a conéixer al públic en general una situació que consideren anòmala per a un museu que, com el MACVAC, gaudeix d’un prestigi i d’una projecció internacional.
El document assenyala que la Junta Rectora «com a l’òrgan representatiu i decisori del Museu, estava integrada per un total de 21 components, donant així participació a una àmplia representació política, institucional, artística, cultural i ciutadana, en la presa de decisions sobre la gestió del Museu», d’acord amb les recomanacions de les institucions europees, que «es basen, entre altres, en principis d’obertura i transparència de les institucions i la implicació de la societat civil en la presa de decisions amb la finalitat d’enfortir els sistemes democràtics».
D’altra banda, subratlla que substituir la figura de director per «un càrrec de director-gerent, sense funcions de “direcció artística” minva el nivell de qualitat en la valoració de les obres que han de formar part del contingut artístic i de les activitats culturals que formen part essencial d’un museu que es pree». A més, remarca, la desaparició d’aquesta figura «implica la pèrdua de reconeixement del museu per part de la Generalitat Valenciana i, amb això, l’exclusió del mateix al Sistema Valencià de Museus».
MACVAC
El MACVAC, fundat pel crític Vicent Aguilera Cerní a les acaballes de la dècada del 1960, va ser inaugurat el 1972 al Palau del Batle, un edifici gòtic del segle XV. En l’actualitat alberga una col·lecció de més de set-centes obres de fins a cinc-cents artistes valencians, estatals i internacionals. El centre es va comprometre en els seus inicis a documentar l’evolució històrica a través de l’art contemporani i així ho ha fet fins a aquest moment. Per això, el seu fons està en constant moviment per les vint-i-nou sales i per les exposicions temporals que ofereix.
Al Palau del Batle hi ha representades moltes de les tendències dels segles XX, amb obres de Josep Renau, Joan Miró, Eusebi Sempere, Joan Genovés, Juana Francés, Manuel Boix, Artur Heras, Jordi Teixidor, Antoni Miró, Ràfols Casamada, Elena Asins, Rafael Canogar, José María Yturralde, Eva Lootz, Julio Le Parc, Hsiao Chin i Gérard Schneider, entre altres. Des de la dècada del 1980 fins ara, la col·lecció s’ha incrementat amb treballs d’autors reconeguts com Miquel Navarro, Ángeles Marco, Sebastià Miralles, Amparo Carbonell Natividad Navalón, Bartolomé Ferrando,Víctor Bastida & Teresa Marín, Joël Mestre o Javier Garcerá.
