El Monestir del Corpus Christi de Llutxent (la Vall d’Albaida) serà rehabilitat de manera integral, segons ha anunciat la Diputació de València.
La diputada de Projectes Tècnics i vicepresidenta segona de la institució, Reme Mazzolari, ha explicat que «durant molt de temps, l’únic manteniment que hi ha hagut han sigut intervencions puntuals a través de programes mixtos de formació i ocupació, però sense una visió integral i estratègica que presidira les diferents actuacions amb l’objectiu de valorar l’enorme valor històric i cultural de l’immoble, que és una de les joies del patrimoni de la Diputació i, per tant, de tots els valencians».
La rehabilitació integral del Monestir es durà a terme a través de diferents fases d’actuació. La diputada ha assenyalat que «el motiu no és només pressupostari, ja que es tracta d’una gran inversió per part de la Diputació, sinó que també facilita el nostre objectiu d’anar obrint a la ciutadania les zones sobre les quals es vaja actuant».
L’inici del procés el marcaran els estudis arqueològics a la façana de l’església que forma part del complex històric, «que servirà com a punt de partida per a establir l’estratègia d’intervenció», subratlla Mazzolari. Així, «de manera paral·lela, s’estudiaran les actuacions en altres llocs com ara la zona d’enterrament dels antics monjos, sota la qual els tècnics afirmen que podria haver-hi una ossera».
Altres zones que es consideren prioritàries a l’hora d’establir el pla d’actuació són les estances del voltant de claustre, un dels elements més rellevants del complex.
Origen i evolució
El monestir del Corpus Christi de Llutxent (la Vall d’Albaida), anomenat també «el Convent», és un edifici que té els orígens en una ermita del segle XIII. Està situat al Mont Sant, denominat així pel Miracle dels Corporals que, segons la llegenda, hi va tindre lloc el 1239 durant la conquesta cristiana. A partir de llavors, hi va gaudir de gran transcendència, ja que es va convertir en un punt de referència religiós.
El Convent va ser construït el 1422 quan Olf de Pròxita va donar a la comunitat de religiosos l’església, la donació necessària per al manteniment de l’establiment i els terrenys on va ocórrer el Miracle dels Corporals.
Més endavant, cap al 1475, va tindre gran popularitat, ja que es va convertir en Universitat amb capacitat per a la formació de religiosos en Arts i Teologia. En els dos segles posteriors, l’establiment va assolir la màxima esplendor i va esdevindre seminari per als frares missioners a Amèrica.
Durant la guerra de Successió, un incendi el va destruir quasi tot. La major part del que ara contemplem correspon al segle XVIII. Així, el claustre d’estil neoclàssic i amb cinc arcs de mig punt recolzats en pilastres, pertany a aquesta època.
El convent va ser propietat dels dominics fins a la desamortització de Mendizábal, quan va passar a mans privades i es va transformar en masia, abans de passar a propietat de la Diputació de València.
Conjunt arquitectònic
El monestir s’ordena a través d’un claustre de planta quadrada amb dos nivells, l’inferior s’articula amb arcs entre pilastres amb capitells decorats amb motius eucarístics. Al costat sud, hi ha l’aula capitular, les cel·les i el refectori. Al costat nord, l’església, d’una sola nau amb volta de creueria estrellada al cor alt. A la banda de l’Epístola, hi ha dues capelles annexes construïdes al segle XVIII, la de la Santa Faç i la de la Comunió, aquesta última té una planta de creu grega amb cúpula sobre petxines.
La fàbrica de l’església és de maçoneria als murs i carreus als contraforts i els cantons. A l’est del conjunt, es troba el pati de serveis al voltant del qual es distribueixen les diferents dependències per al funcionament del monestir.
El Miracle dels Corporals
L’origen del Miracle es remunta a poc després de la conquesta de València. Segons narra la llegenda, el Rei Jaume I es va desplaçar a Montpeller i durant el període d’absència es van produir diversos incidents que es van traduir en batalles de cristians contra musulmans.
El succés en què es basa va succeir durant la batalla de Llutxent, que va tindre lloc el 24 de febrer del 1239 amb la segona revolta d’Al-Azraq, i concretament arran dels violents fets ocorreguts després de la mort d’aquest líder rebel. Els musulmans revoltats, capitanejats per Aben-Bazel, van saquejar la vila i es van refugiar al castell de Xiu, on van acudir a combatre les forces cristianes.
En una d’aquestes escaramusses, l’exèrcit cristià va celebrar l’eucaristia, moment que aprofitaren els musulmans per llançar un atac. El sacerdot que oficiava la missa, el pare Mateu Martínez, va doblegar els corporals que contenien les formes consagrades i les va guardar sota una pedra. Després de ser rebutjat l’atac, es va decidir continuar la celebració de l’eucaristia, però en recuperar el sacerdot els corporals va descobrir que les formes estaven ensangonades. Els presents reclamaven el dret a ser dipositaris del Misteri, per la qual cosa van decidir col·locar el sagrat prodigi sobre una mula i que el Santíssim Misteri romanguera definitivament allà on parara l’animal.
