La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació ha presentat les obres guanyadores, ja editades, dels premis literaris València i València Nova 2022, uns guardons «amb trajectòria consolidada» i que aporten «prestigi a la marca» de la ciutat. El palmarès inclou reconeixements en les modalitats d’assaig, narrativa, poesia i novel·la gràfica tant en valencià com en castellà.
En l’acte han estat presents, a més de la presidenta del Magnànim i vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, i el director de la institució, Vicent Flor, els autors i autores guardonats. Entre les novetats de l’edició d’enguany, destaquen l’increment de la quantia dels premis i l’ampliació de les possibilitats de participació en els premis València Nova, on s’han pogut presentar autors de qualsevol edat sense obres publicades.
La concessió de les distincions comporta la publicació de l’obra, un quadre original de l’artista Manuel Boix i un premi en metàl·lic de 13.000 euros en les modalitats de narrativa i assaig; de 9.000 euros en les de poesia; i de 12.000 euros en la de novel·la gràfica. Quant a la categoria de València Nova, els premis, a més de la publicació de l’obra i l’obra de Boix, són de 7.000 euros en narrativa i assaig; i 5.000 euros en poesia.
Unes 200 personalitats del món de la cultura, les universitats i el periodisme han confirmat la seua assistència a la gala que se celebrarà aquest mateix divendres en la Sala Alfons el Magnànim del Centre Cultural La Beneficència. L’acte serà presentat per Pepa Cases i María Minaya i comptarà amb l’actuació de Mireia Vives i Borja Penalba, que retran homenatge a l’escriptor Joan Fuster en el seu centenari.
El premi València de narrativa en valencià serà per a Pavana per a un infant difunt, de Vicent Enric Belda (Agullent, Vall d’Albaida 1962), escriptor amb una llarga trajectòria literària. Es tracta d’una novel·la policíaca ambientada en la València de començaments del segle XX. En el llibre, Eduard Ferragut, un cronista de premsa, s’endinsa en una investigació policial al costat de l’inspector Carles Verdú, després de l’aparició del cadàver d’un xiquet al costat d’una sèquia. L’obra està editada per Bromera
El premi València de poesia en valencià es va atorgar a L’illa d’Henderson d’Albert Garcia Elena (Barcelona, 1970). En el poemari, editat per Bromera, l’autor reflexiona sobre la contemporaneïtat i les seues derivades des d’una perspectiva crítica: les experiències vicarias, la hiperdigitalización de les nostres vides i rutines o la superficialitat en què ha caigut la societat.
L’assaig guanyador del Premi València ha sigut De festa a patrimoni. La patrimonialització de les festes de la Mare de Déu de la Salut (1959- 2020), de Toni Bellón Climent, un recorregut pels últims seixanta anys de la festa d’Algemesí, Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, i la seua configuració com a mecanisme aglutinador de la identitat col·lectiva valenciana. Està editat pel Magnànim, i és el número 184 de la col·lecció Estudis Universitaris.
Quant als guardonats dels premis València Nova, dirigits autors novells sense obres publicades amb l’objectiu de fomentar la creativitat literària i les noves veus, Pablo Alaña (Castelló de la Plana, 1991) ha sigut el guanyador de la modalitat de narrativa en castellà amb La sospita eterna, editada per Versátil; una trepidant novel·la negra ambientada a Santander en l’època contemporània.
Finalment, Carles Fenollosa és el guanyador de la modalitat d’assaig dels Premis València Nova amb Víctor Iranzo, poeta de la Renaixença (1850-1890), que el Magnànim acull dins de la col·lecció Estudis Universitaris amb el número 185 i que explica la història d’aquest autor d’origen aragonès que va ser un dels més destacats de les lletres valencianes en el seu temps.
El premi València Nova de la modalitat de poesia en valencià recau sobre Tatiana Hidalgo-Marí (Almoines, 1985) pel ‘Mise in abyme’, editat per Bromera, un poemari sensible i sincer sobre el pas del temps, l’amor i el desamor que homenatja autors clàssics com Vicent Andrés Estellés, Baudelaire i Miquel Martí i Pol. En poesia en castellà la granadina Mayte Gómez Molina (Madrid, 1993) va guanyar amb Los trabajos sin Hércules, editat per Hiperión, un llibre que arreplega la tradició dels mites clàssics, contrastant-la amb una mirada precisa del disbarat social resolta amb intenció poètica.
Francisco López Serrano (Épila, Saragossa, 1960), escriptor amb diverses obres publicades de narrativa, poesia i contes, és el guanyador del Premi València de narrativa en castellà amb La piel muda. El premi València de poesia en castellà Vida salvaje, de l’escriptor i traductor Juan Ramón Santos (Plasencia, 1975). Finalment, Candela Sierra (Ronda, 1990) guanya el premi València de novel·la gràfica amb Rotunda que publicarà Andana (Picassent). L’obra reflecteix la situació de precarietat laboral de les persones que intenten obrir-se camí en el món laboral i retrata la deriva d’una societat, segons l’autora, només preocupada pels diners.
