A principis de febrer el president valencià, Carlos Mazón, va fer una reivindicació molt entusiasta i visiblement indignada perquè el Llibre dels Repartiments d’Oriola torne a la seua ciutat d’origen, la capital del Baix Segura. Aquest document històric descriu els repartiments de les terres de la ciutat després de la conquesta cristiana de l’any 1243, i proporciona material fonamental per a l’estudi d’aspectes com ara la toponímia d’una època en què Oriola va caure, primer i de manera breu, en el Regne de Castella per després incorporar-se a la Corona d’Aragó, on s’establiria com a capital d’una governació pròpia.
El llibre va ser furtat de l’Arxiu Municipal d’Oriola a principis del segle XX i va anar a parar a mans d’un llibreter barceloní. Tot seguit, el document va acabar a la Biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans, que actualment té el nom de Biblioteca Nacional de Catalunya. És aquest terme, «nacional», i també el gentilici de «català», allò que aparentment enfurisma el president Mazón.
En un vídeo emès per ell mateix a les seues xarxes socials se’l pot escoltar reivindicant el retorn del document històric, que «va ser venut, per utilitzar un terme elegant, malgrat l’adquisició il·lícita, per utilitzar un altre terme elegant, a la Diputació de Barcelona, que el va dipositar a la biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans», deia remarcant amb força aquesta última paraula. La referència intencionada a Catalunya no acabava ací, ja que el president valencià matisava que actualment aquesta biblioteca és «autodenominada Biblioteca Nacional de Catalunya».
El president valencià, en canvi, no va fer referència a altres documents històrics robats en el mateix moment i que es troben dipositats en arxius d’altres territoris com ara Múrcia o Madrid. Més enllà de la intencionalitat política del missatge, és lícit allò que planteja Mazón?
Respostes
Jesús Millán és catedràtic d’Història a la Universitat de València. Ell mateix admet que la «substracció il·legal del document» resulta un «motiu important per a plantejar-ne la reclamació». En canvi, això «no hauria de dir gran cosa sobre la prioritat d’aquesta demanda», ja que «per sort, el Llibre dels Repartiments és accessible en facsímil en dues edicions i ha pogut ser exposat a Oriola».
Segons aquest especialista hi ha riscos a considerar pel que fa a la demanda de fer tornar el document, que «no pateix problemes de conservació a hores d’ara» i, «malauradament, potser s’ha conservat millor durant el darrer segle a la Biblioteca de Catalunya del que hauria pogut succeir a l’Arxiu Municipal d’Oriola». En aquest sentit, «naturalment, caldria comprovar ben bé que en cas de retorn les condicions a l’actual arxiu municipal serien iguals o millors de les que té ara a Barcelona, i em tem que malauradament no és el cas».
D’altra banda, Millán també argumenta que «la possible prioritat de la demanda s’hauria de considerar tenint en compte el conjunt de les prioritats en matèria cultural i patrimonial d’Oriola». En aquest sentit, considera, «hi ha massa riscos acumulats, i importants prioritats de conservació i d’accés públic a la cultura que estan, de fa molt, mal cobertes tant per la Generalitat Valencia com per l’Ajuntament, o per part de les dues institucions alhora».
El catedràtic es refereix al fet que «la Biblioteca de l’Estat i Arxiu Històric, de gestió de la Generalitat, té de fa molt de temps un clar dèficit de personal, ha tingut problemes d’adquisició d’obres i no ha recuperat l’horari d’obertura que tenia abans de la crisi del 2008 o que tenen altres biblioteques que gestiona la Conselleria». Al seu torn, «l’Ajuntament d’Oriola no ha prestat l’atenció que mereix a la necessitat de crear i mantindre una xarxa de biblioteques municipals, cosa que és més greu encara en un terme municipal gran, que pateix greus problemes d’ensenyament i de fracàs escolar».
Finalment, Millán recorda que Oriola és una de les primeres ciutats històriques valencianes, i «fa molt que necessita un pla seriós i efectiu de recuperació». Com a exemple posa el centre històric de la ciutat, que es troba «en un greu procés de desmantellament» amb «l’enderrocament d’edificis legalment protegits», amb «l’alteració de la trama urbana també teòricament protegida, la destrucció de bona part dels jaciments arqueològics, la infradotació museística, el tancament i ruïna durant més de tres dècades d’algun dels més grans edificis, etc.».
