L’escriptor Toni Mollà va publicar el 1992 Converses Inacabades, on en escasses 142 pàgines va descriure Joan Fuster com un «il·lustrat del XVIII, moralista, humanista, racionalista, escèptic i compromés», i no es queda curt. Per a Joan F. Mira, l’autor de Sueca mereix el qualificatiu d’«agitador d’idees generals», com assenyala en Homenatge a Joan Fuster. «Provocador» o «reflexionador» són altres dels termes emprats per a definir-lo, però com el mateix Fuster diu en aquelles entrevistes a sa casa amb Mollà: «M’han fet referent, cosa que jo no he buscat mai».
La concepció del Fuster intel·lectual ha calat en la societat i actualment «la seua producció continua sent un referent d’estudi», explica Ferran Carbó, coordinador de la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València. Al repertori fusterià també hi podem trobar poesia, una faceta poc coneguda perquè ben prompte la va abandonar per dedicar-se més seriosament a la escriptura de llibres com Diccionari per a ociosos. La seua obra cabdal no arribaria fins al 1962, Nosaltres, els valencians, en què coneixeríem el Joan Fuster més polític i ideològic que tant fou castigat per la memòria i que representa l’obra de referència per a explicar la Batalla de València.
Al despatx de Ferran Carbó hi ha un quadre que crida l’atenció, són els primers fulls de Nosaltres, els valencians, se li il·lumina la cara quan li preguntem sobre les fotocòpies del manuscrit original i ens conta que Fuster, en un principi, li va posar una coma al cèlebre títol, però que mai cap editorial ho va editar així.
Per a Carbó, el component popular de l’escriptor valencià, el que s’allunya de l’intel·lectualisme elitista, està present sobretot en la seua producció «més gran i la més oblidada, el periodisme». Vora 4.000 articles en diaris i revistes estatals, locals i internacionals que Fuster comença a escriure en ple franquisme. «Des dels inicis dels 50 fins a l’any 83 es guanyava la vida del que cobrava en la premsa, la seua professió era periodista», subratlla Ferran Carbó.
Era mitjançant el periòdic que Joan Fuster arribava «directament i diàriament» als lectors amb col·laboracions d’opinió i reflexió, afegeix el coordinador de la Càtedra Fuster. Escrivia per al «lector mitjà, les persones del carrer, no per a un públic intel·lectual», comenta Carme Gregori. És el periodisme de Fuster el que apropa l’intel·lectual i la seua cultura a les masses populars.
A finals de la dècada de l1940, Joan Fuster ja col·laborava assíduament en la premsa valenciana amb Levante-EMV al capdavant, i altres publicacions estatals com ABC, La Vanguardia o Serra d’Or, entre altres destacades. Al fons de la sala principal de la casa museu es troben enquadernats grans volums de les seues publicacions en periòdics, que il·luminats per una gran vitrina empetiteixen qui es posa davant: tota l’obra d’un gran escriptor condensada en un colp d’ull.
«La concepció que Fuster té de la cultura no és individual, és global i grupal», assegura Salvador Ortells, director de l’Espai Fuster a Sueca, sota l’atenta mirada d’un Fuster burlesc que penja de la imatge de la paret. El despatx on parlem està fosc i al director no paren d’arribar-li missatges al telèfon, sembla un home ocupat, com qui ha dedicat tota la seua vida a Fuster. Uns metres a l’esquerra està la casa museu de l’escriptor: l’entrada és gratuïta, es tracta d’una institució subvencionada per l’Ajuntament de Sueca i la Conselleria de Cultura.
«El que vol és democratitzar les arts, que arriben a tot el món», explica Xavier Hernàndez Garcia, guanyador del premi d’article breu d’autor jove sobre Fuster que ha organitzat la Càtedra de la Universitat de València amb motiu del 100 aniversari del naixement del escriptor. «Caldria allunyar-se d’aquesta imatge de Fuster com a intel·lectual tancat en la seua torre llegint llibres erudits», defensa Hernàndez, que treballa en un doctorat sobre l’autor suecà. Joan Fuster va dedicar la major part de la seua escriptura als diaris per a públic general, defensa el guanyador del premi de la Càtedra Fuster.
Ara l’autor i pensador valencià també arriba al públic a través dels mitjans de masses, però els mitjans de masses han canviat i ara la massa popular està a les xarxes socials. «A les classes populars s’arriba amb les plataformes, són els escenaris on està la gent», subratlla Lluís Albert Granell, creador de contingut cultural en valencià que dirigeix el compte d’Instagram @Poliedres.
El trasllat i la visibilització d’un autor com Fuster a les xarxes socials implica passar-ho pel filtre dels qui dominen aquests espais: els i les joves. «Els joves no som idiotes i podem enfrontar-nos a qualsevol text de Fuster i plantejar-nos trencar amb el sistema, que tot ens ho dona mastegat», denuncia Hernández. Sense tractar d’ignorants uns ni banalitzar l’autor, la manera de fer arribar Fuster a la comunitat digital i juvenil passa pels seus aforismes, fent referència a un dels que apareixen en Judicis Finals: «Perquè una cosa arribi a emocionar-nos cal que contingui certa dosi de vulgaritat».
