Indubtablement havia de prendre una determinació. Feia diversos dies que duia la mànega al muscle, i això li començava a produir un cert cansament i, en certa manera, preocupació. Li havien indicat (amb no molt bones paraules) que arruixara tants jardins com trobara al seu pas; emperò feia tres dies que vagava inútilment pel desert sense localitzar cap jardí. Temia que aquesta circumstància li costara el lloc de treball.
Més notícies
Relats raonablement estults (15)
Josep o l’art de ser mort sense saber-ho
RELAT | "Els fills ho consideraven un tema incòmode. 'Si ell se sent viu, per què arruïnar-li el dia amb tecnicismes?', deien"
Relats raonablement estults (14)
La conversa oculta
RELAT | "El meu amic i jo ens vam asseure, pràcticament en la taula més apartada del centre del local, allà on havien de col·locar-se les parelles d'enamorats per a intercanviar promeses que mai complirien."
Relats raonablement estults (12)
L’assassinat (1)
RELAT | "El conferenciant es va igualar el seu bigot desmesurat, va escurar el coll un parell de vegades, i mirant despectivament la concurrència va indicar que a continuació respondria preguntes."
Relats raonablement estults (13)
L’assassinat (2)
RELAT | "El conferenciant semblava que volia acabar la seua llauna, però jo ja no li feia cas, estava absort en els meus pensaments."
