El 1705 Josep Fortea va dur a terme el gravat del conegut plànol de València que Tomàs Vicent Tosca havia dibuixat entre el 1703 i el 1704, una «joia de la cartografia» que ara pot veure’s a l’exposició «Mapes, poder i territori. El Tresor Cartogràfic de la Biblioteca Valenciana», a la Sala Capitular del Monestir de Sant Miquel dels Reis coincidint amb la commemoració del 300é aniversari de la mort de l’erudit valencià, matemàtic, cartògraf i teòleg, a més de fundador del moviment dels novatores.
Es tracta de l’únic exemplar d’aquesta edició que existeix al País Valencià, que ha estat adquirit recentment per la Biblioteca Valenciana i restaurat pel Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i). El valor d’aquesta obra, a més de la seua antiguitat, rau en les seues peculiaritats, atés que presenta xicotetes diferències respecte d’altres versions impreses. De fet, només se’n conserva un altra igual a la Biblioteca Nacional de França.
En concret, s’aprecien diferències en algunes edificacions, en la grafologia de les inscripcions, en la llegenda del mateix (amb 104 referències a monuments, en compte de les 105 d’altres versions posteriors), i en el fet que la signatura de l’autor «Jph. Fortea F. et Sculp. Valentia. Any 1705» apareix sota l’escala en dues línies, a diferència d’altres gravats en els quals només està en una línia. Unes diferències que demostren que es van executar diverses edicions i que aquesta és una de les més antigues. Així, tant el gravat valencià com el francés degueren imprimir-se el 1705, i posteriorment, el 1738 es van imprimir altres versions amb retocs mitjançant l’esborrament i regravat, especialment en edificacions, llegendes i signatura fetes per una altra mà.
El plànol està compost per huit papers de lli tenyit, que es corresponen amb les quatre planxes de coure gravades, les quals estan disposades perquè, una vegada impreses, puguen unir-se formant la imatge completa de la ciutat de València.
La recuperació ha sigut possible gràcies a un «laboriós» procés de restauració efectuat a l’IVCR+i a causa del delicat estat de conservació. Així, malgrat que ja havia estat intervingut en el passat, presentava abundants deformacions generades pel suport auxiliar de tela de lli al qual va ser adherit, així com una alteració cromàtica generalitzada a causa de l’envelliment i oxidació dels materials. Les anàlisis també van detectar la presència de xicotetes quantitats de carbonat de calci, oxalats i compostos silicatats, que es relacionen amb dipòsits de brutícia mediambiental, que havien generat una pàtina que alterava la lectura del plànol.
El Pare Tosca
Tomàs Vicent Tosca i Mascó, nascut a València el 1651, era fill del metge i catedràtic de la facultat de València Calixt Tosca. Es va graduar en arts i teologia al Cap i casal i el 1678 va ingressar a la congregació de Sant Felip Neri.
Va assistir a les tertúlies literàries i va arribar a ser un dels principals membres de la que amb caràcter d’Acadèmia Matemàtica funcionava cap al 1687 a casa de Baltasar Íñigo, on a més de tractar de temes matemàtics, físics i astronòmics, es van dur a terme diverses experiències (construcció i utilització de microscopis i telescopis, observació del moviment de projectils i altres). El secretari de l’Acadèmia era Joan Baptista Coratjà. Tosca i els seus amics Íñigo i Coratjà van estar molt lligats al procés d’introducció al País Valencià de la ciència moderna i van fundar el moviment dels novatores («innovadors», en llatí).
Sobretot, va ser un pedagog, que va ensenyar a la seua casa i no a la universitat fins a l’esclat de la guerra de Successió. Després, des del 1717 fins al 1720, va ocupar el càrrec de vicerector de la Universitat de València.
Les seues obres més importants són el Compendio matemático(1707-15, 1727-57), en nou volums, i el Compendium philosophicum (1721). La primera va suposar un esforç extraordinari per a fer assequibles els nous coneixements en matemàtiques, en astronomia i, sobretot, en física, que va presentar com una disciplina positiva fonamentada en l’experiència i formulada en llenguatge matemàtic, un fet nou, ja que que sempre era tractada com a formant part de la filosofia. La segona era un intent seriós per a renovar el discurs filosòfic, mitjançant la incorporació dels moderns corrents científics i filosòfics des d’un punt de vista eclèctic, empirista i antiscolàstic, amb un cert fons d’escepticisme.
Dibuixant i arquitecte
Dibuixant i arquitecte, va projectar l’antiga casa de les Comèdies, el portal del Real i l’església de Sant Felip Neri, a la plaça de Sant Vicent Ferrer. A més, va dur a terme el minuciós plànol de València, en perspectiva cavallera i de grans dimensions. Una obra úniac i excepcional en aquesta època, que hui dia es pot veure en forma de maqueta al MUVIM. L’original es conserva a l’Arxiu Municipal de la ciutat.
La capacitat de Tosca per al dibuix lineal va fer que hi plasmara detalls d’edificis públics (com ara la Llotja de la Seda) i privats, carrers, places (com ara la plaça del Mercat), etc. Es diu que durant l’execució, anava pels carrers de València amb moltes làmines, cavallets i altres atifells per a dibuixar i que la gent l’anomenava el Capellà de les ratlletes.
Per la seua banda, Josep Fortea, nascut a Calamocha, a l’Aragó, cap al 1680, va ser un pintor, gravador i arquitecte establert a València, molt conegut com a pintor de flors i de perspectives. Com a gravador, una de les obres més importants que va fer és el plànol de Tosca. Hi ha pintures seues a les capelles de l’església de Sant Martí, al Cap i casal.
