Deu minuts. Aquest va ser el temps que el Consell d’Afers General de la Unió Europea va dedicar a debatre l’oficialitat del català, el basc i el gallec el 27 de març del 2024. Més d’un any després, el govern espanyol ha sol·licitat formalment aquest divendres introduir la qüestió com a punt de discussió en la reunió, segons han confirmat a l’ACN fonts diplomàtiques.
Després de la paràlisi durant la presidència hongaresa del Consell de la UE, el govern de Polònia -que ostenta la presidència de torn del Consell de la UE durant la primera meitat del 2025- va assegurar a principis d’any que l’oficialitat del català, el basc i el gallec tornaria a tractar-se al Consell de la Unió Europea si hi havia “voluntat” entre els estats membres.
L’oficialitat de les tres llengües oficials s’ha de decidir al Consell de la UE, on cal la unanimitat dels 27. La qüestió va elevar-se per primea vegada a escala ministerial en el marc de la presidència espanyola del Consell de la UE, durant la segona meitat del 2023. Després de diverses reunions infructuoses, l’estatus oficial de les tres llengües oficials de l’Estat no ha tornat a la taula des del març de 2024, quan la presidència belga –a instàncies de l’Estat- va plantejar-ho per última vegada en un Consell d’Afers Generals.
Al llarg del darrer semestre del 2024, durant tota la presidència de torn del govern d’Hongria, el govern espanyol no va sol·licitar tornar a posar la qüestió sobre la taula de discussió dels 27. Diversos estats, entre els quals Suècia, Finlàndia o Lituània, es van mostrar en contra de donar llum verda a la qüestió durant les vegades que s’ha discutit al Consell de la UE.
Davant els dubtes d’alguns estats, el govern espanyol es va comprometre a costejar totes les despeses derivades de l’oficialitat i va presentar un memoràndum per evitar que el cas del català, el basc i el gallec produïra un efecte crida en altres.
Per ara, la qüestió s’ha introduït en l’agenda del pròxim Consell d’Afers Generals com a punt de discussió, fet que no implica que se sotmeta a votació dels 27 encara. En paral·lel a l’oficialitat a la UE, també s’està negociant permetre l’ús del català, el basc i el gallec al ple del Parlament Europeu.
El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, va sol·licitar per carta a la presidenta de l’Eurocambra, Roberta Metsola, que fera efectiva la mesura el setembre passat. A conseqüència, Metsola va derivar la petició al grup de treball de Llengües dels Ciutadans, format per cinc vicepresidents del Parlament Europeu, entre els quals els eurodiputats Esteban González Pons (PP) i Javi López (PSC). El grup té l’encàrrec d’abordar la viabilitat jurídica, econòmica i logística de permetre l’ús de les tres llengües al plenari europeu i presentar una proposta a la Mesa de la cambra, on s’haurà de donar llum verda a la mesura.
Des que es va constituir el setembre passat, el grup s’ha reunit tres vegades. La pròxima trobada estava prevista pel 14 de maig, però s’ha anul·lat per motius d’agenda de l’eurodiputat de Renew Martin Hojsík, que presideix les reunions dels cinc vicepresidents, i la següent està prevista pel 16 de juliol.
