El futur de la Colònia de Santa Eulàlia, ubicada entre Villena i Saix (l’Alt Vinalopó), queda ara en mans del Tribunal Suprem (TS), que ha admés a tràmit un recurs de cassació clau per a determinar les obligacions de les administracions públiques en la protecció del patrimoni històric. La decisió judicial pot marcar un precedent en tot l’Estat sobre com actuar davant situacions de deteriorament o risc de destrucció de béns patrimonials, com ara aquest poblat construït a finals del segle XIX, més conegut els últims anys perquè s’hi van rodar part dels capítols de la sèrie L’Alqueria Blanca. El nucli industrial, declarat Bé d’Interés Cultural el 2016 pels seus valors arquitectònics, històrics i socials, pateix un deteriorament constant i l’espoli en diversos edificis: el Teatre Cervantes, la farinera, la fàbrica d’alcohols, entre altres.
Les diferents associacions i particulars que han denunciat aquesta situació, entre els quals Acció Ecologista-Agró, se senten “esperançats que aquest recurs puga ser favorable” i “establisca jurisprudència“. “Només s’admeten un 20% dels recursos de cassació, per la qual cosa inicialment, és una bona notícia”, remarca AE-Agró.
El recurs ha sigut presentat per un particular contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) que, el juny del 2014, va desestimar una acció destinada a garantir la conservació d’aquest conjunt històric. Amb l’admissió del recurs, el Suprem considera que el cas presenta una rellevància especial, ja que afecta qüestions d’interés general.
En concret, el tribunal entén en la interlocutòria que el procediment té “interés cassacional objectiu” i “generarà jurisprudència” sobre quin ha de ser el paper de l’administració davant el perill de degradació o destrucció del patrimoni. Aquesta decisió obri la porta a establir criteris clars sobre la responsabilitat institucional en la preservació d’espais històrics, tant si són de titularitat pública com privada.
També estudiarà el contingut de l’acció pública en matèria de patrimoni històric i què poden exigir els particulars davant els tribunals i òrgans administratius per a defensar el patrimoni.
“No és un cas aïllat”
“El cas de la Colònia de Santa Eulàlia no és aïllat“, assenyala AE-Agró. De fet, indica, “altres tribunals superiors de justícia, com els de Madrid o Múrcia, han dictat resolucions diferents en situacions similars, obligant les administracions a adoptar mesures per impedir la degradació de béns patrimonials”. Per això, indica, “la solució a la Colònia de Santa Eulàlia, generarà jurisprudència i aquesta decisió serà aplicable a situacions similars en altres monuments”.
La defensa lletrada del particular que defensa a aquest monument, ha argumentat que “en el nostre ordenament jurídic, siga en la Constitució, la Llei 16/85 de 25 de juny de patrimoni històric espanyol o el Conveni sobre la protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural de 1972, s’estableix una obligació incondicional de garantir el manteniment del Patrimoni Històric, amb tots els mitjans al seu abast. I que els particulars poden instar que aquest patrimoni es defense, en aquells casos en què les administracions no duguen a terme prou actuacions”.
En aquest cas, explica l’entitat, “l’actuació de l’Ajuntament de Saix va ser poc decidida”. D’una banda, va imposar tres multes coercitives per a tancar els immobles en estat de solsida, per import de 288,83 euros, cada multa (866,49 euros en total), però no consta que s’haja cobrat, ni que s’hagen imposat més multes. D’altra banda, va dictar una altra ordre d’execució de demolició d’un dels béns protegits, per haver-se enfonsat en part. L’Ajuntament de Villena tampoc ha fet actuacions decidides en els immobles situats al seu terme municipal.
