La comèdia dramàtica L’àvia i el foraster, del director de Pego (la Marina Alta) Sergi Miralles retrata «la xenofòbia quotidiana i diària» en un poble xicotet valencià. La pel·lícula gira al voltant de l’amistat entre la Teresa, modista de tota la vida, i el pakistanés Samir, el nou fruiter del municipi, que en realitat és un sastre. «Ens creiem els més oberts, però sempre tenim aquesta por del diferent que hem de provar de treballar», afirma Miralles. El film, que s’estrena aquest divendres, 13 de setembre, és el debut com a protagonista en el cinema de l’actor Carles Francino.
L’àvia i el foraster és la història de la Teresa (Neus Agulló), modista de tota la vida, i el Samir (Kandarp Mehta), el nou fruiter del poble, un gran sastre que va haver d’emigrar del Pakistan. La Teresa i el Samir col·laboraran, però ho han de fer en secret per por del que puguen dir al poble. De sobte, la Teresa mor i l’Enric (Carles Francino), el seu net que viu a Manchester torna al poble enmig d’una crisi vital.
De fet, la història naix d’una anècdota real que va passar a Pego. L’oncle de Sergi Miralles té una botiga de roba i va descobrir que el pakistanés de la fruitera del costat de casa seua era sastre. Van començar a col·laborar, però ho havien de fer en secret. Va ser precisament aquest secret el que els va portar a escriure la història. «Aquest és un cas de xenofòbia brutal per la por de què diran, és una xenofòbia que tots exercim».
El film, diu el director, parla de tres nivells de forasters: l’àvia que va emigrar a França i va tornar, el pakistanés que ha arribat al poble i el personatge de l’Enric que ha emigrat a Manchester i «no sap on està perquè és foraster a Manchester i també al seu poble».
Així mateix, Miralles remarca que des d’un inici no volien ser alliçonadors amb el discurs de la pel·lícula, sinó que «la gent s’introduïra en la història i arribara a les seues pròpies conclusions», diu.
La pel·lícula té un aire de comèdia dramàtica i Miralles explica que al públic li arriben millor els temes importants i seriosos si s’entreté i s’ho passa bé. «Quan et diuen que vas a veure una pel·lícula sobre el racisme ja hi vas predisposat, però si fas un film en què vols explicar una història i que la gent s’entretinga, i a més parles de temes importants, això t’obri un públic més ampli».
Rodada a Algar de Palància (el Camp de Morvedre), assegura que el poble és un personatge més i la majoria dels figurants són veïns del municipi.
L’audiovisual valencià
L’àvia i el foraster és una pel·lícula sobretot en valencià perquè per a Miralles «era natural que la història fora en aquesta llengua»: «La història ho demanava i acompanyava». «Volíem que cada personatge fora natural, que parlara en la seua llengua; per això, Enric parla valencià, però quan es dirigeix a Samir ho fa en castellà; el pakistanés es comunica amb la seua filla en urdú, i aquesta quan parla amb la resta del poble ho fa en valencià perquè així s’ha criat», detalla.
El cineasta assenyala que «encara que és una pel·lícula molt valenciana, ha funcionat molt bé en altres llocs com Màlaga, Madrid o Barcelona perquè està tractada des d’un punt de vista molt universal i s’entén».
Quant a la situació de l’audiovisual valencià, es mostra «positiu» i considera que «està en un moment molt bo» perquè «s’han arrossegat les produccions dels últims anys i el treball ben fet». «Ara el que hem de fer és no perdre-ho perquè tenim un sector molt bo, assentat i molt ben vist des de fora», apunta, alhora que conclou que «com sempre, ens veuen millor els de fora que els de dins».
L’òpera prima de Sergi Miralles és també el debut com a protagonista a la pantalla gran de Carles Francino i de l’actor indi resident a Barcelona Kandarp Mehta. La veterana actriu alcoiana Neus Agulló completa el trio protagonista. Intèrprets valencians com María Maroto, Jordi Ballester, Empar Ferrer, Estela Martínez, Rosanna Espinós o Manuel Canchal integren la resta del repartiment, que també compta amb la participació d’Aïda Ballmann.
Carles Francino
L’actor Carles Francino diu que el seu personatge, l’Enric, es troba en un punt vital molt interessant. «És una mica cagadubtes, però tots ho som», però la seua tornada al poble, la mort de la seua àvia i el seu futur fill el fan reflexionar sobre la seua vida. Francino explica que el personatge és «el lligam de tot i enganxa el present amb el passat». Com a actor, afirma, «haver de sostenir tot això és un treball interessant a fer, a part d’altres matisos que un pugui anar introduint».
Francino, que és la primera vegada que s’enfronta a un paper protagonista en cinema, destaca que L’àvia i el foraster parla de la xenofòbia diària que tothom viu i experimenta. Recorda que la paraula ve del grec i vol dir por al foraster.
La pel·lícula va passar per la 16a edició del Festival Internacional de Cinema en Català FIC-CAT i va tenir la seua première al maig al Festival de Cinema d’Alacant, on va recollir la Tesela d’Or a millor pel·lícula, millor actriu per a Neus Agulló i millor actor per a Kandarp Mehta, així com el premi de la Crítica Sergio Balseyro.
L’àvia i el foraster és una producció d’Aire de Cinema en coproducció amb Alhena Production, i compta amb la participació d’À Punt Mèdia, 3Cat i RTVE i el suport de l’Institut Valencià de Cultura i de l’IVACE.
