El festival «Habitar. Mostra de Dansa» ha convertit Faura (el Camp de Morvedre) en referent internacional de les arts del moviment durant uns dies. «La interacció entre els artistes consagrats i la comunitat ha generat sinergies úniques que revertiran en nous projectes», ha assenyalat l’organització. «Reflexió, art, mirada crítica i desenvolupament d’afeccions amb l’entorn conformen la vivència transversal d’uns artistes que valoren molt especialment haver treballat en aquest municipi de la Vall de Segó», ha subratllat.
Enguany els protagonistes de l’esdeveniment han estat ballarins de més de 60 anys, «que miren el futur amb la certesa dels artistes experimentats que enregistren al seu cos l’empremta del temps i la riquesa del que han viscut».
L’impuls del festival respon al compromís d’Hort Art, companyia organitzadora, amb seu al municipi, «amb la necessitat d’avançar en qualitat, innovació, intergeneracionalitat i sobretot en fermesa crítica». La desmitificació de la caducitat del cos, la revalorització de les petjades que el temps dibuixa al cos, així com el respecte pel patrimoni corporal viu que presenta cadascun dels artistes, són els eixos essencials per a Alexsandro Guerra i Pere Bodí, impulsors i membres d’Hort Art.
«És una sort immensa tindre els professionals de la dansa al taller i poder compartir amb la gent del poble les nostres experiències. La fortalesa de la proposta d’Hort Art arrela en la mirada cooperant i les portes obertes a la dansa com a expressió del nosaltres», apuntava l’experimentat ballarí David Zambrano.
Diàleg intergeneracional
Amb la seua aportació Thermorelief, Zambrano va plantejar múltiples narratives que van entusiasmar els admiradors. «És un luxe comptar amb David Zambrano, el cos habitat de l’artista és l’arxiu de múltiples escriptures de les quals aprenem i conformem noves narratives», afegia Alexsandro Guerra, d’Hort Art, companyia organitzadora de l’esdeveniment.
D’altra banda, A. Kaiser i S Antonino van aconseguir que The silent Caravan fora un dels espectacles més singulars de la Mostra. Per a aquests creadors: «La metàfora d’allò que portem sempre damunt, el que ens conforma enregistra petjades al nostre cos per sempre. El silenci crida des d’un cos que canvia; la humanitat amb les víctimes de l’holocaust fins al nosaltres. Estem normalitzant la precarietat, la vella i segura Europa està deixant de ser-ho. El canvi, la maleta, la casa com allò que hem de portar amb nosaltres semblava impossible després de la 2a Guerra Mundial». La seua proposta implica focalitzar la fortalesa expressiva dels objectes quotidians convertits en elements coreogràfics d’una crida a la consciència.
Per part seua, Andres Corchero, amb Now-here man, va estimular consciències en la recerca de la complicitat del cos amb la música i els seus paràmetres, alhora que evocava alguns ritmes que els cossos assoleixen amb el temps. A més, el cos i el pas del temps i l’experiència col·lectiva són algunes de les claus que va oferir Mariantònia Oliver amb Las muchas.
Acostar la dansa a la gent
Ballar? Això voleu? era l’obra d’Elena Córdova, Sergi Faustino i Ana Bruitago amb què concloïa enguany Habitar Mostra de Dansa. Una peça que reivindicava una vegada més la potència creadora del ball. «Una forma de coneixement, una ciència més enllà del llenguatge i el seu discurs», assenyalava.
L’experimentada ballarina va mobilitzar els veïns del Camp de Morvedre, que dansaren amb la certesa de viure una experiència enriquidora única. La narració oral, el joc amb objectes, la possibilitat de descobrir arxius dels mateixos cossos amb un rerefons d’animació i festa descordaren un final de la Mostra participat i molt ben valorat. «Ballar, compartir, conéixer, pensar, sentir, abraçar i saber que tenim la possibilitat de fer-ho. Aquesta ha estat la riquesa de la Mostra d’enguany», comentaven alguns participants.
Fragilitat i potència dels cossos madurs
Pere Bodí, membre d’Hort Art, explicava que «els relats emfatitzadors de la fragilitat i alhora la potència dels cossos madurs, el fet de viure l’art com a part de la nostra vida i l’obertura de cadascun dels arxius dels nostres cossos des del seu moviment són elements que ens projecten i ens fan créixer en un espai més viu».
En aquest sentit, A Kaiser afirmava: «Hort Art ha aconseguit no només convertir Faura en un referent de la dansa internacional, sinó, i sobretot, que aquest projecte permeta viure de manera única la trobada emotiva i afectiva amb totes les persones que s’apropen a l’espectacle. El més important de la proposta és el tarannà democratitzador de l’experiència. Volem servir, entrar, connectar l’artista, l’espectacle i la comunitat. Ací, el treball amb Guerra i Bodi és màgic».
«La dansa reclama posicionament crític i la contemporaneïtat, encara més; no podíem perpetrar barreres estructurals, prejudicis inherents a la caducitat dels cossos o l’estacionalitat de les narratives creatives. Hem volgut viure una Mostra sense artificis, des del cos i la solidesa que ens atorga el patrimoni coreogràfic i creatiu dels qui vivim des de la dansa», afegia A. Guerra.
La internacionalització d’Habitar Mostra de Dansa, patrocinada per l’Ajuntament de Faura i l’Institut Valencià de Cultura, així com la importància assolida en l’àmbit estatal, creix edició rere edició.
