El 9 de gener del 1708 les tropes de Felip V de Borbó van assaltar i saquejar Alcoi, malgrat la resistència de quasi 300 voluntaris, molts dels quals van morir en la defensa de la plaça. Després de la rendició, hi va haver una matança general de tot el veïnat. La ciutat va ser ocupada, i el cap de la milícia de voluntaris que defensaven la vila, Francesc Perera, va ser ajusticiat.
L’historiador Josep Lluís Santonja explica a La desfeta d’Alcoi que el 1707, «després de la caiguda de Xàtiva i Alzira, els borbònics dirigiren les seues tropes cap a Alcoi i Dénia». La vila d’Alcoi «es dessagnava, mentrestant, per l’arribada d’un gran nombre de ferits i per una epidèmia o malaltia que no minvava».
Santonja assenyala que a l’agost «les tropes austriacistes que defensaven Dénia i les que havien vingut de reforç anaren a defensar també les poblacions amenaçades de l’interior, perquè els borbònics, després del fracàs de Dénia, volien ocupar Alcoi».
«Segons la historiografia tradicional, Alcoi fou assaltat per primera vegada durant el mes de novembre», continua. «En aquest punt hem de fer servir la narració de l’austriacista Francesc de Castellví, el qual identifica clarament aquest atac a la vila d’Alcoi», indica. Així, la nit del 14 d’aquest mes les tropes borbòniques van saquejar Agres i el 15 es va iniciar el setge de Bocairent, que va haver de capitular. Després es van dirigir a ocupar Alcoi.
El 5 de gener del 1708 hi va arribar el duc de Berwick «amb sis grans canons, que començaren a batre les defenses, “flacas” segons la crònica de Castellví» i «el 9 de gener la guarnició d’Alcoi, comandada pel sergent major anglés Dorck, es rendia», exposa Santonja.
Les tropes austriacistes, «formades per uns 280 homes de diverses nacionalitats, foren fetes presoneres», i «Berwick assegurà que no anava a saquejar la vila i imposà una taxa de 20.000 rals». Tanmateix, «l’ocupació borbònica de la vila donava pas a una intensa activitat repressora, conduïda pel coronel Corbí, qui es vanagloriava d’haver executat a centenars de presos». L’historiador remarca que «el botxí començà a actuar i va estar a Alcoi durant sis llargs i terribles mesos» i que «la major part dels miquelets que havien estat capturats foren executats».
Així mateix, «alhora que eren executats molts miquelets i voluntaris que havien defensat Alcoi, començava la desfeta de les fortificacions» i «les autoritats militars, mentrestant, feien efectiu el dret de conquesta», afirma Santonja.
