El 4 de maig del 1757 va nàixer a Énguera (la Canal de Navarrés) l’arquitecte i escultor neoclàssic Manuel Tolsà Sarrión, que va treballar al Mèxic colonial.
Tolsà va estudiar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran de Madrid. Fou deixeble de Josep Puchol en el seu vessant d’escultor i de Ribelles, Gascó i Gilabert en la d’arquitecte. Va ser nomenat escultor de cambra del rei, ministre de la Junta de comerç, Moneda i Mines i acadèmic a l’Acadèmia de Sant Ferran.
L’any 1790 el van designar director de l’Acadèmia de Sant Carles de la ciutat de Mèxic, acabada de crear. Va salpar de Cadis el 1791, i va arribar al virregnat de Nova Espanya el 1791 amb llibres, instruments de treballs i còpies d’escultures clàssiques del Vaticà. Allí, es va casar amb María Luisa de Sanz Téllez de Girón i Espinosa, al port de Veracruz.
L’Ajuntament de la ciutat de Mèxic li va encarregar supervisar les obres de drenatge i abastiment d’aigua i la reforestació de l’Alameda Central, serveis pels quals no va rebre cap compensació. Posteriorment, es dedicaria a les distintes obres per les quals se’l coneix, sobretot per les arquitectòniques.
Entre els seus treballs, cal destacar la finalització el 1813 de l’obra de la Catedral Metropolitana de la ciutat de Mèxic, sobretot les estàtues i retocs a la façana; el Palacio de Minería, ciutat de Mèxic (1797-1813); l’estàtua eqüestre de Carles IV “El Caballito”, l’antic palau de Buenavista (ara Museo de San Carlos); el palau del Marqués del Apartado (1795 – 1805), enfront del Templo Mayor; l’altar principal de la catedral de Puebla, l’altar principal de l’església de Santo Domingo, a la ciutat de Mèxic; l’altar principal i el de la Puríssima Concepcióde l’església de La Profesa; l’altar major del convent de Caputxines (desaparegut); la font on s’iniciava el camí reial de Toluca (desapareguda), també un obelisc i una piràmide; el bust d’Hernán Cortés a l’Hospital de Jesús; els Crists de bronze de la catedral de Morelia; el disseny de l’etapa neoclàssica de l’església de Loreto; els plànols de l’Hospicio Cabañas a Guadalajara, i la cel·la de la Marquesa de Selva Nevada, dins del convent de Regina Porta Coeli, hui dia seu de la Celda Contemporánea de la Universitad del Claustro de Sor Juana. A més, va dur a terme projectes per a una plaça de bous, el palau de govern de Durango, un cementeri i un convent.
També va fabricar mobles, va dissenyar ornaments per a les esglésies (canelobres, crucifixos, etc.), va obrir una casa de banys i una fàbrica de cotxes, i va instal·lar un forn de ceràmica.
Tolsà va morir el 24 de desembre del 1816 a Las Lagunas, a Mèxic, d’una úlcera gàstrica i va ser soterrat al panteó de l’església de la Santa Veracruz, a la ciutat de Mèxic.
