El 19 de desembre del 1961 es va celebrar el primer concert de la Nova Cançó a l’antiga seu del Centre d’Influència Catòlica Femenina (CICF) de Barcelona.

Hi van actuar Miquel Porter, Josep María Espinàs i Remei Margarit, que va actuar a través d’una gravació per culpa d’una afonia. La tasca dels components de la Nova Cançó, reunits més tard sota el nom d’Els Setze Jutges, anava més enllà de la música i feia una tasca en favor de la llengua i la literatura catalana. També va aportar un nou contingut a les lletres, sovint amb missatges poc explícits que calia interpretar per superar la censura franquista. 

Va ser Espinàs qui va batejar el col·lectiu apel·lant a un tret de genuïnitat lingüística, un objectiu d’anàlisi crítica de la societat del seu temps i una voluntat d’acció col·lectiva.

Abans, el mes de gener del 1959 Lluís Serrahima va publicar al número 58 de la revista Germinabit l’article titulat «Ens calen cançons d’ara», que va ser decisiu per a impulsar el moviment de renovació de la cançó en català. «Hem de cantar cançons però nostres i fetes ara […] És greu que no se’n facin de noves, jo almenys no n’he sentides», va escriure.

El mateix 1959, des del País Valencià, Raimon, que ni ha llegit l’article ni sap res de les reunions on setmanalment Miquel Porter i Lluís Serrahima comencen a escriure cançons, va compondre la seua primera cançó: Al vent.

El maig de 1962 es va posar a la venda el primer disc de la Nova Cançó: Espinàs canta Brassens i un de ballables cantat per Grau Carol que recollia algunes peces estrenades al Centre Lleidatà.

El 21 d’octubre del 1962 Raimon i Els Setze Jutges van actuar a l’Aplec de la Joventut del País Valencià, celebrat a Castelló de la Plana.

El 25 de maig del 1967, aprofitant que Els Setze Jutges ja n’eren setze, es va fer l’únic concert col·lectiu que va aplegar tots els membres dalt l’escenari.

Més notícies
Notícia: L’alumnat de l’IES Ifac de Calp evita la retirada d’aules prefabricades
Comparteix
Els operaris han desistit del seu intent i se n'han anat a esmorzar, però en tornar han iniciat la seua tasca
Notícia: No en el nostre nom: masclistes fora dels partits progressistes
Comparteix
OPINIÓ | "Cap sigla, cap trajectòria i cap càrrec està per damunt de la dignitat de les dones."
Notícia: VíDEO| Miki Esparbé: “«Frontera» és d’aquests regalets que et fa la professió”
Comparteix
Entrevistem Miki Esparbé arran de l’estrena de la pel·lícula catalana "Frontera", inspirada en fets històrics de la postguerra on l’actor català interpreta a Manel Grau, un agent de duana franquista l’any 1943 que ha de gestionar l’arribada de refugiats jueus a la frontera pirinenca
Notícia: Gramsci i Rosalia
Comparteix
"A casa nostra, l'odi i el rebuig del principal signe d'identitat, la llengua, compta amb milers de seguidors, per acció o per omissió -comoditat, adaptació, resignació...-"

Comparteix

Icona de pantalla completa