El professorat del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de València (UV) ha emès un comunicat per a mostrar el seu «rebuig frontal» a la consulta sobre la llengua base que se celebrarà entre el 25 de febrer i el 4 de març.
Segons aquest Departament, la consulta tindrà «greus conseqüències per al sistema educatiu valencià», ja que «transmet la idea que les llengües no són un tresor cultural que ha de ser estimat i protegit, sinó un instrument de diferenciació, divisió i segregació». Recorden que les llengües «són cultura», i això vol dir que «cap idioma és incompatible amb el procés educatiu perquè, precisament, l’educació té com a missió el creixement individual i comunitari a través de la cultura».
Aquesta perspectiva, argumenten, està integrada en la Declaració dels Drets Humans, i adverteixen que «des del punt de vista científic no hi ha cap raó per a diferenciar l’alumnat en funció de la seua llengua», ja que «sempre que es garantisca l’exposició rica i significativa als idiomes, la didàctica avança cap a formes d’ensenyament multilingüe, no cap a la separació de les llengües en compartiments estancs i aïllats».
Alhora, consideren que «convertir la llengua base en el criteri regulador de tota la vida del centre és desaconsellable per motius pedagògics, organitzatius i de convivència», en tant que «quan es diferencia i es divideix l’alumnat per la seua llengua, es dificulta que el professorat l’atenga segons els conceptes i les pràctiques que sí que han demostrat ser beneficiosos per al procés educatiu, sobretot pel que fa a les necessitats educatives especials les quals, amb la Llei de llibertat educativa, deixaran de tindre un paper prioritari als centres educatius».
En aquest sentit, «la possibilitat de mantenir una mestra o mestre de referència, de fer desdoblaments, reagrupaments i canvis de grup d’acord amb criteris pedagògics o, fins i tot, l’oferta de certes assignatures optatives als instituts d’educació secundària, tot això quedarà relegat a un segon pla».
«Desmantellament irresponsable»
Un dels altres arguments contra la consulta és que amb aquesta mesura «no es reforma, sinó que es desmantella, i de manera irresponsable, un sistema educatiu que fins ara garantia una relativa autonomia dels centres: a la incertesa sobre el futur sistema que engendrarà la consulta sobre la llengua base, s’afegeix la certesa que, en tot cas, la seua aplicació trencarà la coherència de milers de trajectòries educatives iniciades en el marc del model actual».
A més, el Departament considera que «la consulta sobre la llengua base no sols diferencia, sinó que utilitza la llengua per a dividir el que estava unit: separa els xiquets i les xiquetes dels seus mestres, de les seues amigues i amics: fins i tot és possible que acabe separant l’alumnat dels seus centres, en el cas que no es puga garantir l’educació en la llengua escollida».
Critiquen, també, que «en prioritzar el criteri lingüístic per damunt de tot i fer recaure la seua elecció sobre cada família, la llei buida l’agència i l’autonomia dels centres, que ja no podran tenir en compte les característiques de l’entorn familiar i comunitari dels instituts i escoles per a dissenyar un pla lingüístic integral que, sens dubte, continua sent la millor garantia que tot l’alumnat, independentment de la seua diversitat lingüística i cultural, accedisca al tresor lingüístic i cultural de la nostra comunitat. Al contrari, en dividir els xiquets i xiquetes en funció de la seua llengua, la Llei de Llibertat Educativa crearà grups molt menys representatius de la diversitat de cultures, d’identitats i d’aprenentatges que és inherent als entorns dels centres i a la nostra societat. Amb això, les escoles assumeixen el risc que la llengua acabe funcionant com un instrument de segregació —com ha succeït a la Comunitat de Madrid amb la llengua anglesa— i de reproduir les pitjors jerarquies de la nostra societat».
