El Consell Valencià de Cultura (CVC) ha instat aquest dilluns l’Ajuntament de Fanzara (Alt Millars) a «reconsiderar la retirada» de l’ordenança municipal de façanes aprovada al gener de 2024 per considerar que «va en contra» d’un dels valors del Museu Inacabat d’Art Urbà (MIAU), que des del 2014 «exerceix la seua activitat lliure de controls ideològics i a favor de la llibertat d’expressió artística».
En aquest sentit, han valorat positivament que el consistori i l’Associació MIAU redacten de manera conjunta un document en el qual es mantinguen «les mateixes condicions en les quals ja s’ha celebrat el festival» i que servisca, al seu torn, com a «marc legal per a tirar-lo endavant cada any».
Així es recull en les conclusions de l’informe sobre la situació actual del MIAU de Fanzara, que ha aprovat aquest dilluns el CVC amb 13 vots a favor i tres abstencions.
«El CVC adverteix que les institucions públiques estatals, autonòmiques o municipals han de tindre una especial cura per la defensa de la llibertat d’expressió en tots els àmbits, incloses les manifestacions artístiques, i han de vetllar per assegurar el dret de la població a tindre experiències culturals que fomenten no sols el gaudi estètic sinó també la consciència crítica respecte al món, fins i tot si aquest foment alimenta opinions contràries a les pròpies», destaquen les conclusions de l’informe.
A més, posen en valor que el MIAU de Fanzara ha contribuït en «la defensa del dret a la creació i els drets culturals de la població» i que «està compromès a combatre la censura». Al mateix temps, l’entitat considera que és «un exemple de com l’art pot servir com a motor de creixement econòmic, mediació cultural i cohesió social», ha tingut un impacte econòmic positiu en el comerç local, ha aconseguit posicionar-se com a «referència mundial d’art urbà», ha «revitalitzat» la comarca de l’Alt Millars i ha convertit un petit poble en «epicentre cultural per a la comarca».
Cal recordar que l’Associació MIAU va anunciar al gener que paralitzava el festival i «iniciava un temps de reflexió per a valorar-ne la continuïtat o no, en apreciar que l’ordenança «anava en contra de la filosofia del projecte en el qual és fonamental que els i les artistes tinguen la llibertat d’expressar-se sense cap mena de censura».
Posteriorment, la Comissió d’Arts del CVC va rebre al febrer la petició de l’associació de realitzar un dictamen. A més, després, va visitar el poble de Fanzara i els seus murals, juntament amb Javier López i Rafa Gascó, membres de l’organització del festival. Així mateix, va enviar dues comunicacions a l’alcalde del municipi, Marc Diago, del PP, per a entrevistar-se amb ell i una sol·licitud per a acompanyar-los en la visita, però asseguren que no han rebut cap resposta per part del consistori.
«Atac a la llibertat d’expressió»
L’informe planteja que el fet que l’Ajuntament sol·licite un esbós del mural i una autorització «obri la porta a possibles censures», ja que la selecció dels artistes «no serà per la seua trajectòria o interès de la seua proposta, sinó per l’obra en concret», fet que, segons el parer del CVC, «enterboliria la naturalesa de mediació artística del festival».
D’altra banda, considera que el punt concret de la normativa municipal en el qual s’estableix que no es podran realitzar intervencions de «caràcter polític o qualsevol altra intervenció que puga ferir la sensibilitat de les persones o dels diferents col·lectius» «ataca directament els principis bàsics de la llibertat d’expressió».
«Advertim d’una possible vulneració d’aquest dret, adduint unes raons poc clares com són el fet que puguen ferir sensibilitats de persones o col·lectius, ja que creiem que ferir una sensibilitat, encara que és un acte molt poc respectable i molt poc desitjable, no pot constituir en cap cas un criteri objectiu», recalca l’informe, i sosté que «restringint el caràcter polític el que s’acaba restringint és el dret i l’oportunitat de qui gaudeix de l’art».
Debat
Després de l’exposició de l’informe, José Vicente Navarro ha asseverat que comparteix «moltes reflexions» del document, però l’ha qualificat «d’exagerat». «Considerar que contra un mural s’ha establit un mecanisme de censura, em sembla fora de lloc», ha manifestat, al mateix temps que ha denunciat que en el marc legislatiu del text no s’ha inclòs l’article 140 de la Constitució, que garanteix l’autonomia dels municipis.
En aquesta línia, ha afirmat «no saber fins a quin punt» el CVC «ha de fer un esforç cada vegada que una associació es dirigeix a ell». «Estem fent prevaldre la importància d’una associació per damunt del municipi mateix, que és el que determina les seues ordenances», ha lamentat Navarro, qui ha remarcat que «tots els dies es posen límits a artistes que van contra la llei», com els qui pinten una creu gammada o una pintura que enalteix la violència, per la qual cosa «ha d’haver-hi algun organisme que tinga la potestat de determinar què es posa o no en cada municipi».
Com a resposta, Amparo Carbonell, presidenta de la Comissió d’Arts, ha reivindicat que el CVC «defensa la llibertat d’expressió i el paper de l’art i la cultura com a traductor de la realitat i incitador a la reflexió». «Em sembla que no estem parlant de la mateixa qüestió», li ha etzibat a Navarro, mentre que Núria Vizcarro ha subratllat que el MIAU «és sobretot un projecte de mediació cultural, nascut des del poble i per a crear diàleg, i passar-lo al consistori li lleva molt d’aquesta naturalesa».
«M’imagine que la Constitució en cap moment dirà que un municipi pot fer totes les ordenances que vulga. Em sembla que vostè està tergiversant aquest informe i tinc la sensació que pensa que estem regulant i nosaltres emetem informes en els traiem conclusions, en cap moment estem anul·lant cap ordenança», ha aclarit, i Irene Ballester ha agregat que aquest festival és «exemple de molts altres» gràcies a «la mediació, la unió d’un poble i el consens».
Rosana Pastor ha criticat la intervenció de Navarro, a qui ha puntualitzat que els criteris que prevalen en l’informe «no són els de cap associació», sinó els del CVC. «És molt perillós el que ha dit i pot portar a l’engany de les persones que ens escolten», ha agregat. La presidenta del CVC en funcions, Dolors Pedrós, s’ha sumat a aquesta consideració i ha reiterat que l’informe «és del CVC i no de cap associació».
Begoña Martínez Deltell ha insistit que la «veritable importància» del festival és «la capacitat de l’art de transformar la societat», i ha apuntat que l’Ajuntament «en teoria no hauria d’intervenir en una cosa que sorgeix de la iniciativa ciutadana». Al seu torn, Inmaculada Vidal ha donat suport al dret del consistori a publicar una ordenança i ha subratllat que «com tot ajuntament democràtic i com a representant dels ciutadans, pot dir i ha de dir alguna cosa».
Sobre aquest tema, Ana Noguera ha remarcat que el MIAU «ha funcionat perfectament, pacífica, creativa i artística i en diàleg veïnal durant deu anys», al mateix temps que ha dit estar «fent-li voltes» al terme «caràcter polític»: «Jo com que visc en una democràcia pluralista, això de “caràcter polític” ho entenc com a porus socials que, com deia Aristòtil, soc un Zoon Politikon, i d’això visc». I ha citat la filòsofa Adela Cortina en defensa de la llibertat d’expressió: «No hi ha cap ésser que siga apolític o amoral». «Ja ho va dir Fuster, “si no fas la teua la política la faran en contra teu», ha postil·lat el secretari Jesús Huguet.
