Un dels objectius del sector cultural valencià des de fa molts anys, i en particular de l’Audiovisual, és la viabilitat i l’enfortiment de la indústria de la ficció, en la qual el País Valencià té encara un llarg camí per recórrer. Sobretot si es compara en resultats amb territoris que més han crescut en aquest àmbit de la cultura i l’economia, com són Andalusia, Catalunya, Galícia i el País Basc.
Així ho indiquen des del Consell Valencià de Cultura (CVC), que amb aquest propòsit va aprovar el mes de maig per unanimitat un informe pràctic i extens sobre la qüestió, basat en les experiències d’aquests territoris, en les pròpies del valencià i en les consideracions dels professionals del sector. Per a elaborar-lo es va partir d’una sèrie de taules redones d’àmbit divers que proporcionaren al CVC punts de vista complementaris. El resultat es presentava dimecres al matí al sector en la Sala de Plens del Palau de Forcalló.
En la taula presidencial estaven Dolors Pedrós, presidenta del CVC; el director adjunt d’Audiovisuals i Cinematografia de l’IVC, Francesc Felipe; i Rosana Pastor i Xavier Aliaga, membres de la institució i autors de l’informe. Entre els assistents hi havia l’anterior director adjunt de l’IVC, José Luis Moreno, ara regidor de Cultura de l’Ajuntament de València; i Àlvar Peris, membre del Consell de l’Audiovisual.
Després de les paraules de benvinguda de Dolors Pedrós, Xavier Aliaga explicava la gestació del treball i els motius per a dur-lo a terme. Deia que l’audiovisual i, en concret, la ficció audiovisual, «és una part fonamental del sistema cultural valencià, que s’hauria d’entendre com una indústria que facilita com cap altra la projecció a l’exterior, però que presenta alguns retards i mancances».
Rosana Pastor comentava l’oportunitat que significa presentar l’informe en aquests moments i el «sentit pràctic» que té. Remarcava que s’ha de veure com una eina útil que exposa necessitats i oportunitats. A més, feia una lectura de l’apartat de «conclusions i recomanacions», concís, adreçat sobretot a les administracions que tenen competències en la qüestió. Rosana Pastor posava èmfasi en la consideració de l’audiovisual com a sector estratègic, reconegut així per la Generalitat i per tots els partits polítics, i en combatre el prejudici de considerar l’Audiovisual com un sector subvencionat i deficitari, quan s’ha de veure «com és en realitat: un sector, com qualsevol altre, en el qual s’inverteix i que proporciona un retorn, a voltes, del 300%».
Francesc Felip agraïa el document, les recomanacions del qual «són pertinents i necessàries». Afegia que tenen el consens del sector i de l’Institut Valencià de Cultura, i les sintetitzava en quatre punts: el marc pressupostari, que s’ha d’augmentar i consolidar; les propostes sobre la llengua i les empreses pròpies; la necessitat de flexibilitzar les ajudes i la millora de la competència del personal al càrrec; i, per últim, potenciar i acompanyar l’accés als mercats internacionals i a les plataformes audiovisuals.
Més tard hi havia el torn de preguntes dels professionals que formaven part del públic, entre els quals Giovanna Ribes parlava sobre la inversió, Juan Martínez sobre la independència del sector respecte als canvis polítics, o Ximo Pérez, en representació dels productors de la PAV (Productors Audiovisuals Valencians), sobre el compliment del 6% del pressupost d’À Punt per a inversions en el sector. També hi havia preguntes per part dels mitjans de comunicació.
