El Consell ha aprovat l’acord pel qual s’estableixen els nous criteris lingüístics per a les comunicacions en valencià de la Generalitat Valenciana, que afectaran la mateixa administració autonòmica, el sector públic instrumental i també s’usaran en activitats que compten amb la col·laboració o finançament de la Generalitat mitjançant subvenció, contracte, conveni, patrocini o altres figures jurídiques, quan així s’establisca en les normes reglamentàries, bases o clàusules.
Aquests nous criteris, elaborats per la Direcció general d’Ordenació Educativa i Política Lingüística, dependent de la Conselleria d’Educació, Universitats i Ocupació, i aplicables per l’Administració de la Generalitat i el sector públic instrumental des de l’endemà de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), «donen entrada a les formes valencianes més generals i homogeneïtzen els textos» redactats en l’Administració de la Generalitat, «sempre cercant una comunicació clara i comprensible per a la ciutadania».
Així, es considera que «la llengua que utilitza el personal públic és la cara més visible de l’Administració i, per això, és rellevant que aquesta trie en cada cas les formes més adequades per a aconseguir una comunicació eficaç i que faça que la ciutadania se senta còmoda usant la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana». A més, «es pretén assessorar qualsevol persona interessada en l’ús del valencià, tant oral com escrit, en les seues comunicacions en aquesta llengua».
Segons ha indicat l’executiu, el Consell del Botànic, en la seua primera legislatura va produir un canvi en l’ús del valencià «cercant la confluència del valencià amb els estàndards d’altres territoris i comunitats autònomes». A tall d’exemple, diu que «es van canviar paraules com ara “servici” o “juí”, que són les primeres formes en el Diccionari Normatiu Valencià, per “servei” i “judici”, més freqüents en altres territoris». Així mateix, continua, «determinades paraules amb accentuació valenciana, “terratrémol”, es van canviar per accentuació catalana “terratrèmol”». «Igualment, es marcava la preferència per la forma “aquí” amb rebuig de la forma “ací”», segons el comunicat del govern valencià.
Paraules «catalanitzades»
Sobre la necessitat de l’aprovació d’aquests criteris durant la roda de premsa posterior al ple del Consell, la consellera portaveu, Ruth Merino, ha assenyalat que es prova d’«acostar aquests criteris al valencià del carrer».
Quan li han preguntat per què aquests criteris afecten al valencià i no al castellà, Merino ha dit que no s’ha percebut un «desafecte» de la ciutadania envers aquest idioma, una cosa que ha considerat que es deu al fet que, en els criteris anteriors, «es passava a utilitzar paraules que potser s’havien catalanitzat i s’havia abandonat el seu origen a la Comunitat Valenciana». Així, «aquesta discrepància no s’ha trobat» en castellà.
El Consell ha assenyalat que els criteris lingüístics s’adapten a la normativa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que va emetre un informe el 22 de desembre del 2023. Així mateix, s’ha fet un tràmit de participació obert a les universitats i entitats locals que compten amb oficines de promoció lingüística, com a diputacions, entre altres.
Exemples
Els criteris -que es publicaran en el DOGV els pròxims dies- pretenen «acostar el valencià de la ciutadania a l’administració, al mateix temps que s’aposta per un llenguatge apropiat per a les comunicacions formals».
Entre altres aspectes, s’insta a utilitzar «termes d’utilització més freqüent i comuna, com ara “acostar” per “apropar”, “arreplegar” per “recollir”, “carrera” per “cursa”, “eixir” per “sortir”, “ferramenta” per “eina”, “faena” per “feina”, “gasto” per “despesa” o “pròxim” per “proper”.
A més, «es recomana l’ús dels demostratius simples “este/a/os/es” en lloc d'”aquest/a/s/es” i dels verbs incoatius amb la forma “-ix” i no “-eix”».
Així mateix, els nous criteris recomanen usar «la locució adverbial “a on” per a indicar el lloc on s’està o on es dirigeix» i «per a referir-se al dia en el qual ens trobem s’ha d’usar preferentment la variant ‘hui’».
D’altra banda, entre altres exemples, «es permet l’ús de l’article neutre “lo” en escrits poc formals i comunicacions orals», i «la preposició “per a” s’usa amb complements que indiquen finalitat o destinació, com recomanen les gramàtiques de l’AVL».
Aquest acord deroga la resolució de 23 de novembre del 2016, de la Direcció general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, per la qual s’aprovaven els criteris lingüístics d’aplicació en l’Administració de la Generalitat i en els seus ens instrumentals.
