Fonts del Govern valencià han confirmat que el dictamen del CJC es farà públic un cop que es reba, situació que podria donar-se al llarg de les pròximes hores.
La decisió podria suposar una desautorizació per part del Consell Jurídic Consultiu a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua per haver contradit la definició de valencià que apareix a l’Estatut. Segons l’article 6 de l’Estatut valencià, la llengua pròpia del País Valencià és “el valencià” i l’AVL és “la institució normativa de l’idioma valencià”.
L’article 41 del text estatutari estableix que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua té per funció “determinar i elaborar, en el seu cas, la normativa lingüística de l’idioma valencià” i que serà “d’aplicació obligatòria en totes les administracions públiques” valencianes.
El Diccionari que ha aprovat l’AVL defineix valencià com “llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francès dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó i la ciutat sarda de l’Alguer, llocs on rep el nom de català”. Aquesta definició ha aixecat fortes crítiques en el PP valencià i la Generalitat Valenciana, que ha encarregat dictamen al CJC per determinar l’ajustament de la definició al que estableix l’estatut dels valencians.
Jurisprudència en favor de la unitat de la llengua
L’advocat Moisès Vizcaino va presentar dijous passat per registre al Consell Jurídic Consultiu (CJC) valencià un escrit amb les 46 sentències fermes que avalen el nom ‘català’ per a la llengua pròpia del País Valencià. Vizcaino va sol·licitar al CJC que tinga presents aquestes sentències a efectes de jurisprudència al seu dictamen.
El document recull sentències des del 1997 fins al 2013 de diverses instàncies des del Constitucional, al Suprem i TSJ valencià. Aquest dimarts, el mateix Vizcaino, acompanyat del secretari general d’Acció Cultural, Toni Gisbert i del filòleg i tècnic lingüístic de la Universitat de València, Francesc Esteve van presentar al CJC nous arguments acadèmics i jurídics que avalen l’equiparació de la denominació ‘valencià’ i ‘català’.
Entre els documents aportats, hi ha un diccionari editat l’any 1995 amb l’aval de la Generalitat Valenciana i que defineix el ‘valencià’ com a “varietat de la llengua catalana”.
Igualment, i entre altres documents, es va aportar una prova que mostra que l’any 2006 la mateixa Generalitat Valenciana va defensar davant el Tribunal Suprem que el valencià és una varietat de la llengua catalana així com les definicions de totes les acadèmies de la llengua de l’Estat espanyol, entre elles la Reial Acadèmia Espanyola, que accepten la unitat de la llengua catalana en les definicions de ‘valencià’.
Català: “L’estatut està per damunt de qualsevol definició”
Per la seua banda, María José Català, en declaracions als mitjans de comunicació, ha instat a esperar a conèixer el contingut del dictamen. “Ara està tot en mans del CJC”, ha manifestat la consellera, qui ha assegurat que faran públic l’informe.
Inquirida per si ha variat la posició del Consell respecte a aquest tema, la titular d’Educació i Cultura ha assenyalat que la postura del Govern valencià és “respectar la definició que fa l’Estatut d’Autonomia”, la qual cosa està “per damunt de qualsevol definició, atès que l’Estatut és la norma que empara fins i tot els òrgans estatutaris”.
Així, ha reiterat que “l’Estatut d’Autonomia determina que el valencià és la llengua pròpia de la comunitat i empara els òrgans estatuaris”. En aquesta línia, ha subratllat que la creació de l’AVL “es comunica directament amb la defensa de la llengua valenciana”.
José Ciscar
Així mateix, el vicepresident i portaveu del Consell, José Ciscar, inquirit per quan es farà públic el dictamen, ha respost que “en el moment en el qual el CJC l’emeta”. “Nosaltres acatem el que diuen els òrgans estatutaris que naixen de l’Estatut d’Autonomia i, per tant, de la voluntat de tots els valencians”, ha postil·lat.
A preguntes dels periodistes, ha destacat que el Govern valencià “té dubtes raonables sobre determinades competències” de l’AVL i, sobre aquest tema, ha assenyalat: “Què millor que un altre òrgan estatutari, que té competències per a pronunciar-se jurídicament sobre aquest tipus de qüestions, emeta el seu dictamen”.
