Les manifestacions artístiques crítiques amb el poder sempre han molestat els governants, que han provat de censurar-les contínuament amb justificacions idèntiques. Els qui hi apareixen representats, que es consideren ells mateixos seriosos i honorables, no han suportat mai que les seues misèries, contradiccions, maldats i delictes queden reflectits en imatges o textos, febles en aparença, malgrat que, paradoxalment, cap intent, per violent que haja estat, ha aconseguit destruir de manera definitiva. Bé ho podem constatar si fem un repàs a l’ingent llegat que ens ha arribat després de les temptatives d’anorrear aquestes peces en cada època, sobretot, des del Romanticisme, i, a més, comprovem com es van difondre entre la població a pesar de les dificultats amb què tan sovint van topar.
Per això, no és estrany que diversos membres del Consell i el PP hagen exigit que es retire una obra que forma part d’una exposició d’estudiants de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València (UPV) en què es veu el president de la Generalitat, Carlos Mazón, vestit de presidiari amb un cartell a les mans amb el nombre de víctimes mortals de la dana del 29 d’octubre i, al capdamunt, en roig, “A presó”. La peça. d’Adrián Larok, es titula “No oblidem“. La UPV no ha cedit a les pressions, al·legant que, encara que la peça es pot considerar «desafortunada», preval la llibertat d’expressió de l’artista, que participa en una activitat acadèmica. Justament per això, perquè és una mostra acadèmica, la repercussió de l’obra hauria sigut mínima si alguns consellers i el partit de la dreta no hagueren intentat fer-la desaparéixer. En canvi, com a efecte de la seua actitud censora, mitjans de comunicació i xarxes socials l’han divulgada per tot arreu.
La vicepresidenta de la Generalitat, Susana Camarero, ha condemnat la pintura i ha dit que “l’odi genera odi, la crispació genera crispació i no podem continuar crispant aquesta comunitat. No podem crispar la societat, no podem crispar aquests joves”. “Jo els demane que recapaciten i, per tant, que retiren aquesta exposició“, ha reclamat. Posteriorment, fonts del seu departament han precisat que el que se sol·licita és que valoren si retirar-lo o no perquè “pot generar odi i crispació”.
“La crítica política és democràtica, però…”
Per a Camarero, l’obra és “molt desagradable i molt inoportuna”. “Creiem que l’art no ha de ser una excusa per a un assetjament com el que està patint el president Mazón“, ha indicat.
“La joventut es pot expressar de moltes formes, els estudiants es poden expressar de moltes formes, l’art es pot expressar de moltes formes, però demanem un respecte per al president en un moment tan delicat per a aquesta comunitat com el que vivim”, ha sol·licitat.
La també portaveu del Consell ha estés aquesta petició als grups parlamentaris de Les Corts, perquè facen “una reflexió de com s’estan comportant en els últims temps i com s’està crispant la societat en els últims temps”: “Jo demane respecte i, per descomptat, la retirada d’aquesta exposició en primer lloc, i una reflexió per part de tots els grups polítics perquè això no siga la manera d’actuar”.
I ha conclòs: “La crítica política és democràtica, però aquest tipus de qüestions i d’insults crec que excedeixen qualsevol crítica política i arriba a uns nivells de crispació i a uns nivells d’odi que no ens podem permetre”.
“No olvidamos”. Así se titula este grafiti sobre tela con la imagen de Mazón vestido de recluso nº 228.
— Patricia Raduá Quintero 📺🎙📻📰▶️ (@PatriciaRadua) May 22, 2025
Está en el vestíbulo de Bellas Artes de la @UPV València.
El cartel, de 3×2.22 m, forma parte del festival @PAM_BBAA.
El Consell pide su retirada.
La Universitat lo mantiene. pic.twitter.com/gCN4yBprdU
“Atac intolerable contra Mazón”
Per part seua, el conseller d’Educació, Cultura Universitats i Ocupació, José Antonio Rovira, afirma que “l’art mai pot utilitzar-se per a generar odi ni linxaments”, ja que considera que aquest grafiti “suposa un atac intolerable contra el president de la Generalitat, Carlos Mazón“. “Hi ha una línia entre llibertat d’expressió i el linxament personal que ha de ser clara i establir-se límits, de manera que es respecten sempre els drets fonamentals”, assevera.
Rovira defensa que la llibertat d’expressió “no pot anar mai contra els valors que han d’impregnar la formació i l’educació, com són el respecte, l’honor, la legalitat i la tolerància, i més en un entorn de formació universitària”. I lamenta que “iniciatives que haurien de promoure la llibertat creativa es convertisquen en espais de generació d’odi, que són inadmissibles en democràcia”, per la qual cosa fa una crida a “rebaixar la polarització i la confrontació”.
En la mateixa línia, el conseller d’Emergències i Interior, Juan Carlos Valderrama, en declaracions remeses als mitjans, diu que aquesta pintura “genera crispació, odi, rancor i fomenta l’enfrontament“, la qual cosa veu com “un acte clarament sectari i ideològic en un moment que hem d’estar units i treballant per la recuperació”.
“Linxament polític i personal a Mazón”
També s’ha pronunciat el secretari general del PP valencià i síndic a Les Corts, Juanfran Pérez Llorca, que ha mostrat el seu rebuig a l’obra i defensa que “els campus universitaris són espais de llibertat i de respecte, no trinxeres ideològiques per al linxament polític i personal a un president triat democràticament”.
“Des del PP respectem profundament la llibertat d’expressió, fins i tot quan s’expressa amb duresa. Però quan una institució pública dona espai a una obra que directament acusa, jutja i condemna sense proves, estem davant una cosa més seriosa: la banalització del dolor, la politització de l’art i una falta de respecte a la veritat i a l’estat de dret”, ha manifestat.
A parer seu, el contingut i la ubicació de la peça “evidencien una intencionalitat política que busca la màxima repercussió”: “No es tracta d’una creació artística, sinó d’un missatge d’odi camuflat en un format cultural. Pintar un president democràtic com un pres no és art: és manipulació”.
Finalment, Llorca alerta sobre el paper d'”algunes institucions públiques en la creixent crispació política que vivim”. “Que això s’exhibisca en una universitat pública, finançada amb diners de tots, hauria de fer-nos reflexionar”, sosté.
