El Consell d’Europa ha publicat aquest dimarts un informe elaborat pel comité d’experts per a la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries en què assenyala que ha detectat «un deteriorament» en la situació del català al País Valencià.
L’estudi indica que al nostre territori, a Catalunya i a les Illes Balears la implementació «plena» de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries en àrees com ara la justícia o l’administració pública encara no s’ha assolit, i veu com «una gran preocupació» la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ordena un 25% de classes en castellà a l’escola si una família ho demana.
L’organisme considera que aquestes decisions són «incompatibles» amb compromisos ratificats per l’Estat en virtut del tractat i demana a les autoritats espanyoles que prenguen «totes les mesures necessàries» per a posar remei a la situació.
L’ús de la llengua a l’escola
«El comité d’experts està profundament preocupat per una sèrie de decisions judicials adoptades pels tribunals superiors de justícia autonòmics i confirmades pel Tribunal Suprem, l’execució de les quals ha generat incerteses sobre l’ús de la llengua en l’ensenyament en diverses comunitats autònomes», remarca el document.
Així, recorda que l’estat espanyol va optar pel nivell de protecció «més elevat» de les llengües regionals i minoritàries quan va subscriure la carta europea, un fet que implica «impartir un ensenyament amb la llengua regional o minoritària com a mitjà d’instrucció», tenint també en compte el castellà com a llengua oficial de l’Estat i l’ensenyament de llengües estrangeres. «Aquest principi s’ha d’aplicar de forma flexible», subratlla.
En aquest sentit, el comité d’experts torna a esmentar la carta europea i aclareix que la protecció de les llengües minoritàries o regionals «no ha d’anar en detriment de les llengües oficials i de la necessitat d’aprendre-les». «En determinades escoles, segons el seu entorn sociolingüístic, salvaguardar l’aprenentatge de la llengua oficial de l’estat pot comportar la necessitat de reforçar-ne l’ensenyament utilitzant-lo com a mitjà d’una o més matèries; […] però fixar un percentatge mínim d’ensenyament en castellà per a cada centre educatiu és clarament contrari als compromisos acceptats per Espanya en virtut de l’article 8 de la carta europea», conclou.
A més, es fa ressò de la «preocupació» per la reducció del valencià, especialment en zones castellanoparlants, derivada de la nova llei de «llibertat educativa», atés que que reduirà dràsticament la presència de la llengua pròpia en el model educatiu del País Valencià.
La llengua als jutjats
D’una forma similar a la situació del català a les escoles, el Consell d’Europa considera que l’Estat té un ampli marge de millora en el sistema judicial. Segons l’informe, la legislació espanyola actual «no garanteix que els jutjats puguen dur a terme procediments en la llengua regional o minoritària oficial a petició de les parts». Alhora, observa que «no sembla que les parts en el procés siguen informades específicament d’aquesta possibilitat en cap moment, independentment de si la part té coneixement o no del català».
De fet, el document denuncia que «la majoria» dels òrgans judicials desatenen les peticions de rebre documentació en llengües oficials regionals o minoritàries i lamenten que el nombre de diligències realitzades en casos com el del català és «baix».
Policia i serveis de salut
El comité no només apunta als jutjats, sinó que també fa una breu menció a altres serveis públics. «Cal fer més esforços per a assegurar la presència de totes les llengües regionals, especialment en la policia i en els serveis de salut, tot i que també en altres camps com els processos de licitació amb empreses privades, que generalment no inclouen requisits lingüístics específics», destaca.
Sobre aquest darrer punt, si bé el Consell d’Europa reconeix que l’administració local sovint exigeix el coneixement de la llengua regional entre els treballadors públics, també apunta que la disponibilitat de personal amb suficient nivell entre les administracions estatals és «baix».
En l’apartat de recomanacions per a l’acció immediata, els experts animen a «prendre mesures per a garantir l’ús del valencià als centres sociosanitaris, així com que els valencianoparlants puguen interactuar en la seua llengua materna amb les sucursals locals de l’administració estatal».
Els especialistes advoquen en un altre punt de l’informe per assegurar la possibilitat de l’ús del valencià en la prestació de serveis públics i en l’àmbit de l’economia, «especialment» en el sistema financer.
