El convent de Sant Domènec de Xàtiva acollirà del 5 al 7 de maig de 2016 el I Congrés ‘Xàtiva: història, cultura i identitat dedicat a investigar i analitzar la figura dels Borja en l’art: “els Borja en l’art”, és el títol específic de la trobada científica. Està organitzada per l’Ajuntament de Xàtiva, amb la col·laboració de la Universitat de València i l’Institut Internacional d’Estudis Borgians.
Des de la Web del Congrés s’explica que “aquesta reunió d’investigadors té com a objectiu principal analitzar la recepció de les figures dels Borja, des de la seua època fins al present, a través de les diverses manifestacions artístiques que s’han inspirat en la cèlebre família valenciana”.
Plantegen una sèrie de premisses com “quin concepte s’ha difós dels Borja des del cinema? Com s’han plasmat els papes a la literatura? Com ha influït la televisió, l’òpera o el teatre per consolidar la famosa “llegenda negra” que envolta aquesta nissaga? Quines expressions artístiques de la modernitat s’han interessat pels Borja i des de quina òptica? Quant hi ha de fantasia i quant de documentació històrica a les representacions artístiques que rodegen el cognom més internacional de Xàtiva?”.
La presentació de propostes de comunicació resta oberta fins al 31 de gener de 2016, a través del formulari. Els participants poden interessar-se per estudiar l’extensa narrativa creada entorn dels Borja, amb obres de gran qualitat com l’Angela Borgia de Conrad Meyer, Els Borjade de Klabund o Borja papa de Joan Francesc Mira, i productes comercials d’èxit internacional com The family (Els Borja) de Mario Puzo. També poden ocupar-se del teatre: des dels autors anglesos postshakespearians (Barnabe Barnes, Nathaniel Lee), passant per la fonamental Lucrèce Borgia de Victor Hugo, Jules Verne, Pietro Cossa i A. C. Swinburne, fins al Borja-Borgia de Manuel Vicent o una obra mestra inclassificable com El Concili d’Amor d’Òscar Panizza. Sense oblidar la poesia de temàtica borgiana: des d’un Cantalicio o un Ariosto que canten els fastos dels fills del papa Alexandre fins als moderns com Paul Verlaine, Ernesto Cardenal i Antoni Martínez Revert.
Així mateix, els comunicants poden centrar les seues propostes en la pintura de Joan de Joanes o en l’òpera de Donizetti tant com en el còmic Los Borgia de Milo Manara y Alejandro Jodorowsky, el videojoc Assassin’s Creed: Brotherhood o les sèries de televisió Borgia: Faith and Feari The Borgias. A banda de l’estudi d’una ampla filmografia amb més de quaranta títols, des de The eternal sin (1917) de Herbert Brenon fins Los Borgia (2006) d’Antonio Hernández, amb films de culte de Murnau, Abel Gance o Valerian Borovczyk.
En definitiva, “aquest congrés tracta d’estudiar quin tipus de recreació dels Borja s’ha fet i es fa des dels distints discursos artístics per observar de quina manera s’ha fixat el concepte “Borja” o “Borgia” a l’imaginari col·lectiu internacional, més enllà de realitats històriques contrastades. Tractarem de respondre la següent pregunta: com l’art ha plasmat i utilitzat els Borja? Totes les comunicacions que seguisquen aquesta via i oferisquen visions innovadores sobre el tema, seran benvingudes”.
