El saló de Respecte de la Diputació de València acull des de dijous la mostra «Josep Renau i el temps de les imatges», una exposició que incorpora desenes d’imatges de portades de llibres i il·lustracions de revistes.
La mostra, dirigida pel doctor en Història de l’Art Enric Olivares, es podrà visitar a la seu central de la Diputació fins al pròxim 10 de juliol, dissabtes i diumenges de 10 a 14 hores i a les vesprades de 16 a 20 hores, amb accés gratuït. La corporació provincial també ofereix visites guiades els caps de setmana i una activitat especial per a grups que hi vagen amb reserva prèvia.
La producció de Josep Renau, plena d’elements i tècniques innovadores per al seu temps com l’aerògraf o el fotomuntatge, «està marcada per la concepció d’un art públic i profundament social», explica Olivares. Així es reflecteix al catàleg que acompanya la mostra, en el qual la imatge vertebra qualsevol tipus de discurs, bé siga festiu, polític o cinematogràfic.
Els discursos serveixen per a establir els nuclis d’una mostra que es divideix en les imatges festives i de promoció turística de la València dels anys vint i trenta del segle passat; els cartells polítics i bèl·lics realitzats durant la Segona República; i els encàrrecs de productores cinematogràfiques amb què l’artista es va poder guanyar la vida durant la Guerra i, especialment, en el període de l’exili mexicà.
El cartell de la Gran Fira de València de 1931 encapçala la vessant festiva de l’exposició, que coincideix amb l’etapa art déco de Josep Renau. Un llaurador valencià a lloms d’un imponent i colorit cavall sobre un fons de focs artificials que envolten la silueta del Micalet és un dels treballs d’una etapa amb què, després de descobrir el disseny gràfic i la imatge publicitària, Renau transforma la temàtica costumista en «una modernitat cosmopolita, on elegants dandis i sofisticades joves pentinades a lo garçon desafien les rígides normes de conducta del moment».
Cartells polítics i bèl·lics
La retòrica visual dels cartells polítics i bèl·lics és una de les grans aportacions d’aquesta icona del cartellisme republicà i un dels principals animadors del panorama cultural valencià. Renau es va apropar primer a les idees anarquistes i es va refugiar més tard en el marxisme, forjant el seu compromís republicà i difonent-lo «a través d’una imatge impactant, atractiva, concisa i llegible, apel·lant més a l’emotivitat que a la racionalitat», explica el comissari de la mostra.
El 1936, Renau va convertir en icona la imatge d’un camperol que sostenia a la seua mà dreta un fusell amb baioneta, en el qual s’enroscava una serp amenaçadora, mentre portava una falç a l’altra mà. El cartell, realitzat per al Ministeri d’Agricultura del moment, incloïa un missatge ben explícit: «Defensa amb les armes el Govern que t’ha donat la terra».
L’obra serveix com a exemple d’una etapa en la qual Renau utilitzava una imatge realista per apel·lar a la mobilització, a la defensa del govern elegit pel poble i a la lluita contra l’element facciós i el quintacolumnisme.
El recorregut per l’obra de Renau proposat per la Diputació conclou amb el seu exili mexicà després de la derrota dels republicans a la Guerra d’Espanya. Durant aquell conflicte, l’artista es va centrar en la promoció de pel·lícules que projectaven la ideologia comunista amb dissenys influïts pel constructivisme rus.
La marxa a Mèxic de Renau, un país que no coneixia i en el qual va haver de viure quasi dues dècades, el va obligar a cedir al caràcter comercial dels encàrrecs cinematogràfics, tot i conservar la capacitat per a transmetre missatges clars i efectius. D’aquesta època, concretament de l’any 1945, és el cartell per a l’adaptació al cinema de «La Barraca», de Vicent Blasco Ibáñez, una producció d’Inter América Films.
