Ali Abbasi, director d’origen iranià resident a Dinamarca, responsable de l’extraordinari film fantàstic Border (2018), millor pel·lícula de la secció Un Certain Regard de Canes, ja va fer el salt a la secció oficial de Canes fa dos anys amb ‘Holy Spider’, un angoixant film mereixedor del premi a la millor actriu per la seva soferta protagonista, Zar Amir Ebrahami. Ali Abbasi ha presentat enguany a competició la impecable The Apprentice, una coproducció del Canadà, Dinamarca i Irlanda, parlada en anglès, i escrita per Gabriel Sherman. El títol prové d’un reality televisiu presentat per Donald Trump la primera dècada del 2000 i el llargmetratge retrata la relació professional i amical entre l’advocat Roy Cohn (Jeremy Strong), al servei de clients poderosos, entre altres, el senador McCarthy, i un jove Donald Trump (Sebastien Stan). Estem en els anys 70 i 80 i Abbasi aprofundeix detalladament en la gestació del personatge de Trump mentre esdevé un magnat dels negocis en paral·lel a l’enamorament i casament amb Ivana (María Bakalova).
Abbassi toca l’època que precedeix la carrera política de Trump i observa com es fonamenten els tics, maneres i pensaments de Trump, configurant el seu inconfusible perfil actual. Aquesta pel·lícula biogràfica està compresa entre l’apropament i el distanciament futur de Trump i Cohn mentre té lloc l’ascens social i empresarial de Trump adaptant el manual de supervivència i agressivitat de Cohn. Una incisiva proposta sobre el poder i els diners, sobre l’ambició i els tripijocs, posant l’èmfasi en un lloc de trobada com les festes socials on es congreguen els capitostos dels grans diaris, polítics influents o celebritats, com el cas de Warhol. El resultat és un treball esplèndid, amb una extremadament cuidada posada en escena, amb un control absolut de l’escenografia i els espais. Sobresurt també el talent immens de Sebastien Stan donant vida a Trump. Completen el repartiment Martin Donovan, Katie Garyfalakis i Patch Darragh.
Cronenberg connecta el món dels vius i els morts
David Cronenberg ha presentat a competició la coproducció francocanadenca The Schrouds, escrita per ell mateix. El director canadenc ja té el seu lloc reservat a Canes després de competir-hi en diverses ocasions, amb Una història de violència (2005), Cosmópolis (2012), Maps to the Stars (2014), Crimes of the Future (2022) i guanyant el premi especial del jurat amb Crash (1996), adaptació del relat homònim de Ballard. La nova i valenta proposta de Cronenberg parla d’un home de negocis de cinquanta anys, Karsh (Vincent Cassel), que abatut després de la mort de la seva dona crea una aplicació, GraveTech, que permet seguir el procés de descomposició dels éssers estimats i, també, permet connectar-se amb els difunts a través d’uns sudaris metal·litzats. Però tot això canvia quan la tomba de la seva dona i la d’altres difunts són vandalitzades i Karsh intenta voldrà desentrellar el misteri.
Cronenberg fa una reflexió sobre el dol fruit de la seva experiència personal de perdre la dona i connecta el món dels vius i els morts fent reviure els difunts com una manera de vèncer la mort. Cronenberg manté la seva debilitat latent per la nova carn, amb cossos amb membres amputats o travessats per cicatrius. També li agrada burxar en el paper de les noves tecnologies, com la intel·ligència artificial i la virtualitat amb els avatars. I, també, s’ocupa de les conspiracions internacionals amb països poderosos al darrere d’aquestes tecnologies. Destaca en el repartiment l’actriu alemanya Diane Kruger – Inglourious Basterds (2009, Quentin Tarantino) o In The Fade (2017, Fatih Akin) -, que treballa per primer cop amb Cronenberg, aquí en tres papers paral·lels, ja que posa el cos a la dona morta de Karsh, Becca, la seva germana veterinària i, també, un avatar. Completen el repartiment l’australià Guy Pierce i la canadenca Sandrine Holt. Necrofilia.
Juganera proposta amb accent català d’Alain Guiraudie
D’altra banda, fora de competició, a la secció Cannes Première, s’ha presentat la coproducció espanyola, portuguesa i francesa Misericordia d’Alain Guiraudie. El cineasta francès va competir en Secció Oficial amb Rester Vertical (2016) després de guanyar a la millor direcció de la secció Un Certain Regard de Canes per El desconegut del llac (2013). La nova cinta de Guiraudie, escrita per ell mateix, compta amb la productora d’Albert Serra, Andergraun Films. El film arranca amb l’arribada de Jérémie Pastor (Félix Kysyl) al seu poble natal, Saint-Martial, per assistir al funeral del seu mentor. El que havia de ser una visita ocasional es convertirà en una estada més llarga, ja que passarà uns dies a casa de la vídua del difunt, Martine (Catherine Frot), convidat per ella. Jérémie dormirà a l’habitació del fill de Martine, Vincent (Jean-Baptiste Durand), casat en una altra casa, mentre es cou una creixent enemistat entre els dos abans de la misteriosa desaparició de Vincent. Enmig de la pertinent investigació policial, Jérémie troba la complicitat del mossèn del poble, Grisalles (Jacques Develay). La pel·lícula de Guirauide explota la pulsió homosexual de Jérémie que desbarata l’harmonia local. El resultat és un conte moral juganer i murri que subverteix el thriller rural en una celebració del desig i els cossos. Un dels grans protagonistes és el bosc tardoral, espai tel·lúric i misteriós, espai de trobada casual del mossèn i Jérémie, amb els desitjables bolets com a apunt curiós. La gràcia del conjunt prové també de les repetides trobades de tots els personatges enmig de la nit en una perpètua ronda somnàmbula. El resultat és una apetitosa, fresca i desinhibida proposta.
