Aquest 3 d’abril es compleixen cent anys del naixement d’Eusebi Sempere. L’escultor, que va nàixer a Onil (l’Alcoià), va ser un dels artistes més rellevants del panorama estatal, i les seues obres van ser exhibides fins i tot a l’estranger.
Crescut en un context de postguerra i de repressió per ser fill d’uns pares empresaris que van reconvertir la fàbrica de joguines en una factoria d’armament durant la guerra, Eusebi Sempere va marxar a València quan son pare estava empresonat, i va ser a l’Escola d’Arts i Oficis i a la de Belles Arts de San Carles on es va forjar com a artista al caliu de la influència del pare Alfons Roig.
Més tard aniria a París, la ciutat que va ser testimoni de les seues grans creacions i va poder fer contactes amb artistes internacionals. De París va anar a Madrid, ja als anys seixanta, i de Madrid va passar a exhibir treballs a la Biennal de Venècia o a Nova York.
En aquest context, l’artista es faria més conegut a l’Estat espanyol exposant els seus treballs al Museu Reina Sofia. Entretant, Sempere va poder participar en el Grup Parpalló de València i es va convertir en un dels artistes que va plantar car al règim franquista, fet pel qual va arribar a ser represaliat amb una multa econòmica de 50.000 pessetes per fer un discurs polititzat en un acte cultural a Madrid.
La seua obra escultòrica va ser exposada en museus com ara The Responsive Eye de Nova York, a la Biennal de Sao Paulo o al Berta Shaefer de Nova York. Una obra seua, Oposició en rombes, està present al Congrés dels Diputats. I l’escultura Helicoïdal està present a Estrasburg. El 1985, Sempere va faltar sent encara jove, víctima d’una malaltia.
El cert és que al caliu de les efemèrides recents, tant aquesta del centenari com la del 2015, quan es complien 30 anys de la seua mort, diversos grups polítics han exigit un homenatge que perdure durant la posteritat. La proposta de batejar l’estació de tren d’Alacant Terminal amb el seu nom ha estat constantment sobre la taula, però encara no s’ha materialitzat.
