El conseller d’Educació, José Antonio Rovira (PP), ha comparegut a Les Corts per a explicar els comptes del seu departament previstos en els pressupostos per al pròxim any, recentment presentats per PP i Vox.
I Rovira no ha deixat escapar l’oportunitat per a tornar a promocionar el secessionisme lingüístic i les proclames contràries a la normalització del valencià dins del sistema educatiu. Tal com acostuma a fer en cada compareixença pública, el conseller d’Educació ha qualificat la Llei de Plurilingüisme, impulsada per l’anterior govern del Botànic, com «totalment ideològica», i ha expressat el desig que estiga derogada de cara al curs que ve.
Segons ha matisat, la seua intenció és que la pròxima norma educativa tinga distincions segons el terreny d’aplicació, és a dir, que els estudiants de primària i secundària de les comarques valencianoparlants podran continuar cursant assignatures en valencià però que, previsiblement, els alumnes dels territoris valencians castellanoparlants no comptaran amb aquesta possibilitat i disposaran, alhora, de l’exempció garantida per la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), amb la qual fins i tot poden renunciar a donar l’assignatura de valencià.
D’aquesta manera, Rovira celebra que el seu govern promocionarà el valencià «sense imposicions» i que apostarà pel «multilingüisme». Alhora, també ha assegurat que el Consell treballa en «prioritzar les formes autòctones del valencià», i ha rematat aquesta frase amb una clara declaració d’intencions: «el català s’ha acabat».
No és la primera vegada que el conseller s’expressa en aquests termes, atès que ell mateix va proposar a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) establir un seguit de criteris per a «descatalanitzar» el valencià i «apropar-lo al carrer». Rovira, quan va suggerir per primera vegada aquesta intenció, va criticar l’AVL dient que «no té la veritat absoluta», i ha fet comentaris d’aquest tipus tot reconeixent que no parla el valencià i que no entén de la matèria.
El conseller, això sí, ha ostentat que el seu departament comptarà amb 84 milions d’euros més que durant el període anterior, i ha assegurat que aquest augment servirà per a aconseguir «una educació de qualitat i lliure d’ideologies».
Crítiques al Pla Edificant
D’altra banda, Rovira també ha anunciat que s’han iniciat tràmits per a «revisar» un seguit d’obres escolars vinculades al Pla Edificant que requeririen una despesa pública de 65 milions d’euros. Segons considera el conseller, la seua antecessora al càrrec, Raquel Tamarit (Compromís), podria haver-les encarregat sense tindre’n les competències, atès que hauria pres aquesta decisió quan ocupava el càrrec en funcions, després de les eleccions del 28 de maig.
En aquest sentit, el conseller també ha criticat que l’anterior Consell haja executat només el 23% del total pressupostat en la Conselleria d’Educació. El diputat de Compromís Gerard Fullana ha respost Rovira i l’ha acusat de falsejar les dades per a justificar una retallada imminent del Pla Edificant.
