Aquest dimarts PP i Vox van aprovar a l’Ajuntament d’Elx (Baix Vinalopó), a la tercera ciutat més poblada del País Valencià, la catalogació del castellà com a «llengua històrica» del municipi.
Procedint de qui procedeix aquesta iniciativa, que no oblidem que també ha comptat amb l’abstenció del PSPV –Compromís ha sigut l’únic grup municipal que ha votat en contra de la proposta i que a més l’ha denunciada–, no es pot concloure cap altra cosa que estem davant d’una provocació. Però no només.
La iniciativa va més enllà del mer simbolisme, ja que substitueix l’anterior normativa que establia que el valencià havia de ser la llengua d’ús preferent a la màxima institució municipal, que havia de ser la prioritària als anuncis als mitjans de comunicació i que havia de ser l’única visible a la retolació local.
Malgrat la normativa anterior, ara eliminada per PP i Vox, el retrocés del valencià a Elx i al conjunt del Baix Vinalopó sembla imparable. Així ho determinava un estudi recent promogut per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per El Tempir, per la Universitat Miguel Hernández o per la Universitat d’Alacant, entre altres entitats. I malgrat aquesta realitat, PP i Vox, que s’omplin la boca de «llibertat d’elecció», sempre prenen les decisions en un mateix sentit, que és el de perjudicar el valencià tant com puguen.
Però és que hi ha, a més, una gran mentida que el nacionalisme espanyol ha fet passar per veritat, ara també a Elx. I és decretar legalment i consolidar en l’imaginari col·lectiu que la llengua històrica d’Elx també és la castellana, i no ho és. No ho és perquè Elx va ser repoblada durant la conquesta cristiana per les persones que parlaven la llengua en què encara es continua fent el Misteri, aquest Patrimoni de la Humanitat que Joan Fuster va identificar per a deixar escrit que «quan Elx la canta, la canta per tots nosaltres».
I no només. La toponímia d’Elx, visible tant a la ciutat com al seu camp, integrat per desenes de pedanies, així com també les paraules autòctones que tan bé han detectat els estudiosos com Joan-Carles Martí i Casanova, evidencien que Elx té una única llengua històrica, i no és la castellana, per bé que els qui també la volen catalogar com a històrica han aconseguit, després de dècades d’imposició –aquesta sí, i no la del trilingüisme–, convertir-la en llengua dominant a nivell social.
La valencianitat, la catalanitat d’Elx, és tan evident que l’esmentat Martí i Casanova la va definir a la perfecció en el seu llibre Des del rovellet de l’ou d’Elx, en què explicava com Elx i Crevillent, inserides dins la diòcesi d’Oriola, van esdevenir una baronia de Barcelona entre 1391 i 1473, «perquè el rei Martí l’Humà es va endeutar amb el Consell de Cent, a qui va lliurar tota aquesta comarca llunyana amb les seves rendes sucoses».
Els exemples donarien per a fer estudis com els que s’han citat, però PP i Vox prefereixen caure en la ignorància i en l’autoodi si amb això el valencià queda encara més menystingut.
