Ja fa uns anys que es desenvolupa en les xarxes un moviment de joves creadors i creadores de contingut en català, que tracten de valorar el compromís amb la llengua, la cultura i les tradicions del territori. Per a aquest grup de joves influencers Joan Fuster no queda tan lluny.
La relació de l’intel·lectual valencià amb la joventut contemporània es va basar en «l’afany de modernitat» que ambdós professaven, com explica Salvador Ortells, director de l’Espai Fuster a Sueca. Aquesta vinculació es manté en l’actualitat i, com en els anys 70, es plasma en la temàtica dels textos de Fuster.
«A mi em ressona molt d’ell la forma en què s’expressava mitjançant les seues paraules i la seua identitat. Amb les seues paraules sempre va ser molt “planer”, perquè tothom l’entenguera», ens comenta Clara. Ella va començar a fer vídeos per a Youtube en valencià amb el nom de Figamón, ara es mou a les xarxes socials compartint i creant humor per a tots els públics.
«Ell es plantejava molts debats que són de hui en dia: el respecte, la tolerància, la llibertat personal, l’autodeterminació, etc. En una època de molta repressió reivindicava amb subtilesa i ironia la llibertat per viure la vida com cadascú volguera», reflexiona Lourdes Toledo, periodista freelance que ha escrit sobre Fuster.
Lluís Albert, creador de contingut en valencià al compte d’Instagram @Poliedres, va arribar a Joan Fuster mitjançant els seus llibres. «Em vaig reconéixer en ells pel component identitari, per la manera tan directa de dir les coses, i eixa manera d’interpretar la societat com mai ningú ho havia fet».
«Després de llegir sobre ell m’adone que m’haguera encantat conéixer-lo, poder xarrar amb ell. Hui dia continuaria sent un referent que si tinguera xarxes seria un influencer valencià», imagina Fran Tudela, creador de contingut cultural i d’humor en valencià conegut com a Cabrafotuda.
Per al guanyador del Premi de la Càtedra Fuster, Xavier Hernàndez, cal veure l’autor suecà com a «normalitzador de la cultura i com a gran escriptor» abans que com a intel·lectual que no està a l’abast de la joventut. «Li devem ser una espècie de fenomen inexplicable, una espècie de geni que va eixir del no-res», subratlla Hernàndez.
L’arribada a Fuster en els estudis de Batxillerat implica engolir un temari sobre la seua obra i vida. Les dificultats per veure la magnitud de l’autor valencià en aquesta etapa són inevitables, per aquest motiu, i com assegura Jordi Sarrión i Carbonell, periodista que dirigeix la revista digital Mirall, «cal fer-lo més pla i més accessible, i especialment reivindicar la seua faceta periodística».
Fran Tudela ha anat un pas més enllà per crear de l’intel·lectual valencià del segle XX una imatge actualitzada i més adaptada al format de les xarxes socials. «Els aforismes són un tipus de tweet, del que era el començament de Twitter: frases curtes que feren pensar la gent, o que tingueren una broma interna o una idea molt potent amb la qual reflexionar», aclareix Cabrafotuda.
Carbonell també valora aquesta faceta de Fuster com a «creador de debat» i concorda amb el fet que la comparació dels aforismes i els tweets «reflecteix molt bé l’esperit crític de Fuster». No obstant això, per al director de l’Espai Joan Fuster «un tweet i un aforisme només coincideixen en la brevetat», ja que el temps de creació i lectura d’aquesta classe de textos impliquen «molta capacitat de reflexió del lector i uns coneixements enciclopèdics compartits».
Els aforismes es presenten com l’entrada més cridanera i directa al món fusterià per als joves. «La gent jove pot llegir els seus aforismes i sentir-se representada i entendre el significat sense necessitat d’una anàlisi profunda. Pots llegir en ta casa Fuster, entendre’l i gaudir-lo», comenta Fran Tudela.
Aquesta opció és la més accessible per a Hernández. «Abordar Fuster a través dels seus aforismes o a través de textos que com a jove et poden cridar l’atenció, com l’entrada “gent” a Diccionari per a ociosos, perquè t’incita a pensar, a repensar».
No obstant això, repensar Fuster no implica pensar com ell, com defensa Figamón «no cal pensar com ell ni identificar-se amb el que ell diu, un aforisme de Fuster el pots posar en qualsevol àmbit de la teua vida». L’important de repensar l’autor valencià és pensar en ell, és a dir, conèixer-lo. «Descobrir Fuster és llegir-lo, els joves han de llegir Fuster i llegir els aforismes els pot atraure per les frases cridaneres i sentencioses que són», explica Ferran Carbó, coordinador de la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València.
Els aforismes de Fuster gaudeixen d’un component «poètic» que no arriba a ser pedant i que, com reflexiona Xavier Hernàndez, «els permet estar a mig camí entre l’assaig i la poesia i moltes vegades provoquen imatges molt suggeridores». Provocar, incitar i remoure és el que defineix «la petita fantasia verbal de l’aforisme», com el qualifica el mateix Fuster al pròleg de Consells, proverbis i insolències.
«Els aforismes de Fuster són sobretot per fomentar el debat, per remoure la consciència, és a dir, el que Fuster va fer sempre: agitar consciències», destaca Salvador Ortells. És el mèrit de Joan Fuster, fer pensar el lector en tres o quatre línies on predominen «la brevetat, l’autonomia textual i el to sentenciós», segons descriu Vicent Salvador al llibre Homenatge a Joan Fuster.
El «vici innocent» -com anomena Fuster els aforismes- de l’escriptor suecà és el que el reafirma com a intel·lectual europeu del segle XX i com a referent valencià que comparteix unes mateixes actituds amb els joves: la denúncia d’injustícies, la crítica racional, l’afany de modernisme i el to burlesc que mai perden els seus textos.
La imatge que ens queda d’ell és la d’un Fuster proper al públic, la dels seus aforismes, la de les seues definicions del Diccionari per a ociosos o la dels seus articles sobre com embolicar un porro o sobre l’actitud revolucionària de la joventut. Aquesta és la que ens queda més a prop als joves i no per això es banalitza la seua obra.
Com el mateix Joan Fuster diu a Toni Mollà a Converses inacabades, «un llibre és important, però allò que realment incideix en la societat és allò que desencadena al seu voltant». Al cap i la fi, com reflexiona Salvador Ortells, «qui dona el carnet de bon lector de Fuster?»
