La restauració del campanar de la Seu de Gandia (Safor) permetrà que aquest element de la ciutat recupere tot la seua esplendor del segle XVIII, a més d’apreciar a primera vista les etapes de construcció que es remunten a finals del XIII.
Aquests treballs, que es van iniciar el febrer passat amb una execució de 18 mesos, comprenen una nova il·luminació i la restauració de l’exterior i l’interior del campanar, amb l’objectiu que part de l’immoble siga visitable i se sume així a la important oferta cultural de Gandia.
Amb prudència, però amb satisfacció, l’alcalde, José Manuel Prieto (PSPV), ha comprovat que les obres van a bon ritme i que «s’està complint en el termini», en una visita al costat de la regidora de Patrimoni, Alícia Izquierdo (Compromís); l’edil d’Urbanisme, Vicent Mascarell (PSPV); l’abat de la Seu, Ángel Saneugenio; l’arquitecte de la Seu, Jesús Roche, i el director arqueològic i supervisor tècnic, Joan Negro, segons informa el consistori.
Tal com ha avançat el primer edil, probablement per Nadal ja hi haurà «una part important acabada», sobretot en la façana exterior de les quatre cares del campanar, però l’execució última no estarà fins a juliol de l’any que ve. D’aquesta manera, «si tot va bé i sempre que estiga la seguretat garantida», al juliol de 2025 el campanar ja podrà ser visitat en part o íntegrament.
La intervenció, acordada amb la Fundació per a la Restauració de la Col·legiata de Gandia, ha comptat amb un pressupost de més de 687.600 euros, amb la participació de l’Ajuntament, la Generalitat i la Diputació de València, gràcies a un acord aconseguit en la passada legislatura que s’ha mantingut amb els governs actuals.
L’estudi arqueològic previ a l’inici de la restauració del campanar es va realitzar durant 2023 i va permetre documentar totes les fases i dissenyar l’estratègia de restauració. També identificar tots els grafits de la Guerra Civil i anteriors, que s’han protegit i integrat en l’obra del campanar.
«No puc més que felicitar-me perquè els ciutadans de Gandia estrenem una nova imatge del campanar, que és la imatge original, ja que recuperarem la imatge del segle XVIII, que és la reforma més profunda que es va fer d’aquesta construcció gràcies al frare Trotonda, que va ser un mestre de l’enginyeria, perquè va dissenyar una estructura molt singular. És una qüestió d’orgull de ciutat poder-la posar a la disposició de tots aquells que vulguen contemplar-la i visitar-la», ha manifestat l’alcalde.
«Gandia està fent un canvi important posant en valor, d’una manera molt evident i amb una inversió molt elevada, el seu patrimoni també des del vessant de dignificació i promoció turística de la ciutat», ha afegit la regidora de Patrimoni, ja que «ací al costat s’està restaurant la Capella de l’Assumpció i tenim unes altres en moviment».
Actuació en dues parts
Les obres de restauració del campanar es van iniciar al febrer de 2024, amb una primera fase d’eliminació dels elements impropis (cables, formigó, ancoratges de ferro…) i el repicat de tots els arrebossats moderns de l’interior del campanar per a recuperar la imatge original dels cossos del monument.
L’actuació consta de dues parts. El cos inferior, fins a la cornisa, fruit de les obres de Jaume II, Alfons el Vell i Maria Enríquez, quedarà arrebossat exteriorment. La part interior quedarà també sense arrebossar.
Una altra part és la que correspon al cos superior, per damunt de la cornisa, fruit de l’obra d’Onofre Trotonda entre 1756 i 1768, en el qual es restaurarà l’obra de rajola amb què està fet, recuperant al mateix temps els arrebossats originals i les decoracions pictòriques als seus murs i elements d’adorn.
Dificultats tècniques
L’arquitecte ha explicat que les obres de restauració en la part visible del campanar es van retardar per la dificultat a l’hora del muntatge de la bastida, amb 25 plantes de 25 nivells de bastida: «Dissenyem una estructura que poguera suportar tota la resta de la bastida. Pes pràcticament deu tones. Per a fer-la es van aprofitar els buits que es van obrir de la fase de la part medieval de l’edifici, que té dues fases: una dels segles XII-XIV, que és de la primera fase de després de la conquesta i de la fundació de Gandia com a ciutat, i una altra d’Alfons el Vell que és de finals del XIV i principis del XV, i després ja es fa un afegit a aquesta fase en l’època de Maria Enríquez“.
«En aquesta primera fase constructiva, la singularitat és que està feta tota en pedra. Quan es fa la segona fase, que és ja en el segle XVIII, l’ampliació es fa en rajola. Amb la col·laboració de la càtedra d’Estructures de la Universitat Politècnica de València, es va fer un estudi estructural que ens va assegurar que no hi havia cap problema per estabilitat a poder obrir una altra vegada els forats i que es poguera percebre el que és el campanar com no s’ha vist mai a Gandia, que és en la fase anterior al XVIII que es va erigir».
A partir d’ara es podrà «començar a treballar millor i a analitzar per fora, cosa que fins ara no s’havia pogut fer, temes com la colorimetria, perquè apareixen en l’exterior alguns punts que tenien color; temes de forats que han aparegut en les obres que és on es va crear l’accés per a conservar aquest rellotge que va fer Maria Enriquez, i ens està portant a acabar de conèixer tot el que és aquest edifici històric de Gandia, que és un edifici que arrenca quan arrenca Gandia en el segle XIII i que ha arribat fins avui». Per tot això, la restauració permetrà conèixer la història de la ciutat a través del campanar.
