El Museu de Belles Arts de València ha presentat una exposició d’obres del pintor Antonio Muñoz Degraín (València, 1840 – Màlaga, 1924) que té com a objectiu reivindicar la seua figura i la seua aportació a les belles arts entre finals del XIX i principis del XX.
«Antonio Muñoz Degraín. El paisatge dels somnis» mostra, fins al 13 d’octubre, un conjunt de 52 obres procedents del Museu de Màlaga, que ha cedit dotze pintures; la Biblioteca Nacional d’Espanya, que ha prestat vint llenços sobre el Quijote, i el Museu Nacional del Prado, que n’ha prestat quatre. A aquestes pintures, s’uneixen les procedents de la pinacoteca valenciana, amb 30 obres de la seua col·lecció.
En la presentació han intervingut la directora general de Patrimoni Cultural, Pilar Tébar; el director del museu i curador de l’exposició, Pablo González Tornel, i la historiadora de l’Art i professora de la Universitat de València, Ester Alba Pagán, també curadora.
Muñoz Degraín és considerat com un dels creadors més singulars i originals del seu temps, connectat amb els plantejaments estètics més innovadors, i precursor de la modernitat artística a l’estat espanyol.
Degraín pertany a la nodrida generació d’artistes de finals del segle XIX que va donar a la pintura valenciana d’aquest moment el qualificatiu d’«Edat de Plata de les Arts». La seua cerca constant de noves i originals formulacions estètiques reflecteix un pintor de «gran inquietud, interessat constantment per l’exploració i l’experimentació», segons els experts.
González Tornel ha explicat que la mostra reclama «la importància de la figura d’Antonio Muñoz Degraín dins de la modernitat pictòrica espanyola» i que, a través de l’extens catàleg que s’exposa, que compta amb les obres «més significatives» de l’artista, el públic puga entendre el seu art perquè, segons ha subratllat, els seus contemporanis «no el van entendre mai».
«El gran corruptor»
En aquest sentit, el director del museu valencià ha assegurat que figures com ara Miguel de Unamuno o Salvador Dalí van qüestionar l’obra de Degraín considerant-la «colorinista», en comptes de «colorista», o afirmant que era «el gran corruptor de la joventut artística valenciana» i que «estava destrossant la carrera de tots, ensenyant a fer paisatge com no s’havia de fer».
Així, ha apuntat que l’exposició, que s’emmarca en el centenari de la mort del pintor -el 12 d’octubre del 1924-, és l’«anticlímax» de l’Any Sorolla que «ho va copar tot» i que «va comptar amb un gran suport».
Per això, ha indicat que des del centre sentien la necessitat de resituar a aquest pintor valencià -que la societat no coneix tant- a través d’una exposició antològica que «fora capaç de reunir en un mateix espai les mostres més significatives de les seues principals col·leccions».
Va donar més de 50 obres al Museu
“És un pintor que, a força d’haver sigut «aquest paisatgista que pintava en temps de Sorolla», no se li ha dedicat l’atenció que mereix «la seua enorme singularitat», perquè és un personatge que «escapa a qualsevol classificació dins de l’escola valenciana d’aquest període». «No té res a veure amb Pinazo, no té res a veure amb els Benlliure i no té res a veure amb Joaquín Sorolla», ha ressaltat González Tornel.
També ha recordat que Antonio Muñoz Degraín va donar el 1913 «més de mig centenar d’obres al Museu de Belles Arts convertint-se en un dels seus principals benefactors» i ha afirmat que «en el centenari de la seua defunció, aquesta exposició pretén subratllar «la modernitat de Muñoz Degraín, precursor del paisatge simbolista a Espanya que escapa de qualsevol classificació», ha conclòs el director.
