Plataforma per la Llengua ha publicat un nou informe que posa de manifest una realitat preocupant: el 80% de les normes europees que discriminen el català tenen a veure amb l’àmbit empresarial. Aquesta exclusió afecta àrees clau com ara el comerç, la indústria, el dret dels consumidors i els serveis, deixant la llengua catalana en una situació de desavantatge respecte a altres llengües oficials de la Unió Europea.
L’anàlisi, que forma part de l’informe anual de drets lingüístics de l’ONG del català, identifica fins a 40 normes europees amb implicacions negatives per a la llengua, 33 de les quals són regulacions d’obligat compliment, i la majoria d’aquestes no inclouen el català entre les llengües de treball o d’informació obligatòria. “El català és la llengua oficial del País Valencià, Catalunya i les Illes Balears però no té el mateix reconeixement a nivell europeu que altres llengües amb un nombre similar de parlants”, denuncia l’entitat.
Etiquetatge de productes
Un dels exemples que recull l’informe és la normativa sobre etiquetatge de productes alimentaris, que obliga les empreses a informar en llengües oficials de la UE, excloent-hi així el català. El mateix passa amb instruccions d’ús, condicions de contractació o serveis d’atenció al client. Aquestes pràctiques dificulten l’ús habitual del català i suposen una vulneració dels drets lingüístics dels consumidors. “Aquest tipus de regulació impedeix que una persona pugui accedir a informació essencial en la seua llengua”, adverteix.
Plataforma per la Llengua remarca que aquesta discriminació no és només simbòlica, sinó que té conseqüències econòmiques directes. Les empreses catalanoparlants es veuen obligades a operar en castellà o en altres llengües oficials per complir la normativa, fet que suposa un sobrecost i limita les possibilitats de fer del català una llengua vehicular en l’activitat econòmica. Així mateix, la manca de reconeixement institucional del català a Europa limita les possibilitats d’obtenir finançament o participar en projectes europeus.
“Normalització urgent” del català a la UE
Aquesta situació contrasta amb la protecció de què gaudeixen altres llengües europees minoritàries o regionals. L’entitat reclama, en aquest sentit, una “normalització urgent” del català dins del marc legislatiu europeu i recorda que, amb més de 10 milions de parlants, el català és la 13a llengua més parlada de la UE. No obstant això, continua sense ser oficial a les institucions comunitàries, fet que dificulta la seua presència en els àmbits jurídics i administratius.
L’informe també exposa que en els darrers anys no s’ha produït cap avanç significatiu en el reconeixement del català a escala europea. Malgrat les declaracions favorables d’alguns estats i les promeses de l’Estat espanyol, l’oficialitat del català continua estancada. “El govern espanyol no ha sabut ni volgut exercir pressió política real per a garantir aquest reconeixement”, sosté Plataforma per la Llengua.
Davant aquest context, l’entitat insta tant les institucions europees com les estatals a impulsar canvis normatius que permeten una veritable igualtat lingüística. També apel·la al teixit empresarial perquè adopte voluntàriament l’ús del català en l’etiquetatge, la publicitat i els serveis, tot destacant les iniciatives que ja ho fan com a bones pràctiques. “Només amb la implicació de tots els actors es podrà aconseguir una veritable igualtat lingüística”, conclou l’organització. A més, demana a la societat civil que exigisca els seus drets lingüístics com a consumidors i denuncie situacions de discriminació.
L’informe pretén ser una eina per a visibilitzar aquestes desigualtats i fomentar una consciència crítica. “El català ha de deixar de ser una excepció i esdevenir una llengua amb ple reconeixement jurídic, també en l’àmbit empresarial europeu”, conclou.
