La Conselleria d’Educació, encapçalada per José Antonio Rovira, pretén que la reforma de la Llei de Plurilingüisme contemple dur a terme «una consulta» a les famílies sobre la «llengua base» del seu centre educatiu, tant en Primària com en Secundària.
L’objectiu, ha assenyalat a Europa Press el secretari autonòmic d’Educació, Daniel McEvoy, és engegar un «mecanisme de llibertat d’elecció» en què «siguen les famílies, no els consells escolars, les que trien la llengua base de cada centre» -castellà o valencià-, que serà en la que s’impartiran les matèries troncals. A més, a partir d’aquesta tria, s’obriran diferents percentatges d’aplicació dels idiomes. Cal recordar que la jurisprudència ha «blindat» la presència de llengües oficials amb un mínim del 25%.
McEvoy ha qualificat el projecte de «prou nou» i ha matisat que la Conselleria ja té un esborrany «molt avançat» de la norma, però que aquesta ha de passar per les Corts Valencianes, de manera que pot experimentar modificacions.
En concret, ha detallat que a les comarques castellanoparlants la «llengua base» serà el castellà, «però sí que hi haurà un percentatge de valencià». Així, es pretén desenvolupar «un procés de consulta en les famílies que accedeixen per primera vegada al sistema i, fins i tot, en el primer any estem veient la possibilitat de fer-ho entre totes les famílies».
«Llibertat de les famílies»
Sobre les possibles crítiques al fet que la llengua vehicular no siga marcada per un projecte lingüístic aprovat pel Consell Escolar, el secretari autonòmic ha remarcat: «Nosaltres el que pretenem és que la llibertat d’elecció siga dels pares i de les mares dels alumnes».
I ha afegit: «El Consell Escolar està perfectament reglamentat i les competències les té atribuïdes per llei. Però realment, en el Consell Escolar la representació és paritària i no equilibrada entre famílies, professors i alumnes. Llavors, el que volem és que siguen les famílies les que trien de la mateixa manera que va fer, per exemple, amb la jornada escolar l’anterior govern».
A partir d’aquesta consulta als progenitors -que es desenvoluparà de manera telemàtica- i en funció dels resultats, «ja sabrem en cada centre quina és la llengua base i també depenent del resultat i en funció de les línies de cada col·legi o institut».
També s’ha previst un mecanisme -igual que succeeix amb les votacions sobre la jornada contínua- perquè les famílies puguen revisar la llengua triada, ja que «els fills de les famílies a les quals en un moment donat han votat per les seues preferències van abandonant el centre i els que entren no tenen per què tindre les mateixes preferències».
Certificació dels nivells adquirits en les diferents etapes
A més, McEvoy ha subratllat que la Generalitat vol «garantir» i «fomentar» l’aprenentatge del valencià i perquè als alumnes els resulte «amable i abellidor el seu estudi s’engegarà una certificació dels nivells adquirits en les diferents etapes».
«És a dir, el que acabe Secundària tindrà una certificació, el que acabe Batxillerat tindrà una altra i una altra major en funció de la nota obtinguda. Amb això el que pretenem és que, fins i tot en les zones de predomini lingüístic castellà, siga atractiu estudiar valencià», ha asseverat.
«Col·lisió de drets»
Quant a les crítiques als canvis que s’han fet des d’alguns sindicats docents o entitats com Escola Valenciana, McEvoy ha considerat que hi ha «una col·lisió de drets«.
«Les mateixes persones i entitats que fan eixes afirmacions des de fa molts anys el que defensen és que el millor per als xiquets i joves és estudiar en la seua llengua materna. Llavors, és clar, a Oriola o a Requena la seua llengua materna és el castellà», ha argumentat.
Així mateix, ha defensat que «el foment del valencià es pot fer d’una forma amable». «Aquest és el sentit que nosaltres estem perseguint. Si certifiquem també als xiquets i joves d’Oriola o Requena un nivell de valencià quan diplomen del sistema educatiu, fomentem precisament que ho facen i que ho facen a gust. Una llengua no es pot aprendre per imposició, la llengua cal protegir-la i cal voler-la, però no es pot imposar mai i és la línia que nosaltres seguim», ha insistit.
Una altra de les qüestions que recull el projecte que dissenya Educació és que l’alumnat amb necessitats educatives especials, com pot ser el de famílies migrants, «siga educat en la llengua materna o la llengua a la qual més fàcil accés tinga».
En aquest punt, ha avançat també la voluntat de la Conselleria que les dotacions de personal i recursos incloses en el Pla de Millora Docent (PAM) «vagen en funció d’uns criteris els més objectius possibles i en funció de la quantitat d’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu que hi haja en cada centre».
Finalment, ha dit que la llei «permetrà també uns percentatges de matèries impartides en llengua estrangera», que decidirà cada centre.
Terminis
La Conselleria vol el nou marc normatiu estiga llest per al pròxim curs escolar, encara que tot depén de la tramitació parlamentària i que estiga llest el mecanisme informàtic per a fer la consulta. A més, cal tindre en compte que hauria d’estar preparat per al procés d’admissió d’alumnat.
«Esperem arribar a temps», ha dit Daniel McEvoy, que ha puntualitzat que, per si de cas, es va decidir introduir ja en la Llei d’acompanyament la reforma perquè el valencià deixara de ser obligatòriament llengua vehicular en zones castellanoparlants, ja que, a parer seu, aquesta és «la part més lesiva» de l’actual llei de Plurilingüisme.
