Europa press / València.
El Museu de Belles Arts de València i la Fundació Bancaixa presenten un projecte conjunt integrat per dues exposicions que realcen el vessant “més audaç” de l’obra del pintor Ignacio Pinazo (València, 1849; Godella, 1916) a través d’un recorregut per 131 obres de tema històric i retrats d’aquest autor. Les mostres, que s’inauguraran aquest dimarts i formen part de l’Any Pinazo, que commemora el centenari de la mort del creador, suposen a més una possibilitat d’admirar peces mai vistes abans en la ciutat procedents d’institucions com el Museu del Prado (Madrid).
Així ho han destacat els comissaris de l’exhibició, el director del Museu de Belles Arts i besnét de l’artista, José Ignacio Casar Pinazo, i el catedràtic de la Universitat de València Javier Pérez Rojas. Tots dos han subratllat que amb aquest repàs a la producció de Pinazo es reivindica, una vegada més, l’enorme evolució que va experimentar, ja que el valencià “va saber desenvolupar un nou discurs pictòric sense oblidar les seues afinitats amb mestres clàssics com Vázquez”, i la seua consideració, ja aconseguida en l’època, com el millor retratista de l’estat en el seu moment.
Exposició Museu de Belles Arts
Al Museu de Belles arts es pot contemplar l’exposició ‘Pinazo, La història del retrat. De la gran tradició al modernisme’, una proposta que recopila 79 obres pertanyents, d’una banda, al cicle evolutiu de la seua pintura històrica i, per una altra, al cicle biològic de la imatge del pintor des de la tradició al modernisme.
Dels quadres seleccionats en la pinacoteca destaquen diversos que es veuen per vegada primera a València, com La Caritat (Santa Mónica) (1870), la primera gran composició realitzada per Pinazo per encàrrec del rector de l’església de Santa Mónica de la capital del Túria i que actualment es troba en el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
També és una de les grans atraccions de la mostra Últims moments del rei en Jaume el Conqueridor en l’acte de lliurar la seua espasa al seu fill en Pere (1881), que s’exhibeix en les seues versions, la del Museu del Prado i la lliurada a la Diputació de València, junt amb 16 olis i 17 dibuixos preparatoris.
Es dóna la circumstància que la peça ha sigut restaurada per a l’exhibició i eixa actuació ha permès constatar la presència d’alguna empremta dactilar del mateix autor. En aquest punt, els comissaris han agraït la predisposició del Museu del Prado, que no presta mai més de quatre obres si no participa com a col·laborador en una exposició i per a l’ocasió n’ha cedit sis, per la qual cosa es pot considerar que el museu col·labora també en el projecte.
Quant als autoretrats, s’exposen una sèrie d’obres des de 1871 fins a 1910 que mostren la transformació de la tècnica pictòrica de Pinazo, des de la inicial preocupació pel modelatge del rostre fins a la seua progressiva conversió en textures molt més desfetes.
Exposició a la Fundació Bancaixa.
L’itinerari prossegueix en la Fundació Bancaixa, on s’obrirà al públic ‘Pinazo. De la gran tradició al modernisme: el retrat’, integrada per 52 obres procedents d’una vintena de col·leccions públiques i privades i que compta amb la col·laboració de BNP Paribas Wealth Management. “El conjunt reflecteix la importància d’aquest gènere en el treball de Pinazo, i que de fet li va valdre el màxim reconeixement, i compon, a més, una galeria de l’alta societat i intel·lectualitat valenciana de finals del segle XIX i principis del XX com no s’havia vist abans”, ha asseverat Pérez Rojas.
També en aquesta part del projecte, els espectadors podran admirar títols que s’exhibeixen per primera vegada en els últims 50 anys, com els retrats de María Pampló, María Teresa Laval L’oncle Capa, la Comtessa de Trénor i dos retrats d’Emilia Marquès. A més, també com a novetat, es mostra junta la sèrie de la família Jaumendreu i culmina el recorregut la imatge d’Alfonso XIII, cadet, de la col·lecció del Prat.
Veritat en els retrats
El retrat, ha apuntat Pérez Rojas, “és un gènere summament complex que en Pinazo va aconseguir cotes elevadíssimes. No debades, va guanyar per primera vegada amb una obra d’aquest tipus la medalla de l’Exposició Nacional amb el retrat del comerciant valencià José María Mellado”.
Els retrats del pintor valencià es caracteritzen per la seua “veritat, sense massa concessions al client”, ha recalcat Casar Pinazo, “lluny dels ‘liftings’ i millores que introduïen en els seus models altres pintors del moment”.
En la presentació del projecte expositiu, obert del 4 d’octubre fins al pròxim 8 de gener de 2017, ha participat també el president de la Fundació Bancaixa, Rafael Alcón, qui ha subratllat la importància de la col·laboració públic-privada per a engegar iniciatives d’aquesta envergadura.
