La producció cinematogràfica pròpia de Francisco Fabregat Barrera (Castelló de la Plana, 1948) i la seua col·lecció d’altres pel·lícules s’han integrat en l’arxiu fílmic de la Filmoteca de l’Institut Valencià de Cultura, una institució de la Generalitat Valenciana. Es tracta d’una donació patrimonial important, un conjunt de 28 cintes en format de Super 8 i de nou en 16 mil·límetres. Entre els materials, destaca la primera pel·lícula realitzada a Castelló de la Plana sobre les festes de la Magdalena, el 1955 i el 1957, en 16 mm. i en color, obra de l’aficionat local Fernando Casanova.
Entre les primeres produccions de Fabregat sorprén el curtmetratge Hombres de la mar (1975), premiat al II Concurs de cine amateur del Col·legi d’arquitectes de Barcelona, en 1976, i al I Certamen de cine amateur valencià, organitzat per El Corte Inglés, el 1977. Una altra obra singular és Flor final (1976), una crítica de la contaminació del medi ambient, que va guanyar el primer premi del Festival internacional de cine amateur de la Creu Roja, celebrat a Hongria el 1977. Igualment el cineasta castellonenc ha realitzat unes altres cintes importants, com Campos nunca morirá (1977), sobre la desaparició del poble de Campos de Arenós, en l’Alt Millars, per efecte del pantà d’Arenós; o La Setena (1979), sobre la Tinença de Benifassà.

Aquestes obres són un reflex de la vida contemporània de Castelló de la Plana, amb documentals sobre l’església de Santa Maria, la plaça Major, les festes de la Magdalena ‒el film més antic de Fabregat sobre les festes data del 1974‒, les illes Columbretes o el parc Ribalta. Castelló de Fadrell, on apareix el poeta Miquel Peris Segarra, va aconseguir el premi de cinematografia Ciutat de Castelló del 1979.
En la producció de Francisco Fabregat apareixen imatges de les comarques del nord del País Valencià, com el documental L’arc en cel ‒sobre el Museu d’Art Contemporani de Vilafamés‒, així com també sobre Betxí, Morella, Torreblanca, les platgetes de Bellver, a Orpesa, o la primera representació de Nueva Jerusalén, la passió de Borriol, el 1975. La donació del llegat de Francisco Fabregat a la Filmoteca de l’Institut Valencià de Cultura ha sigut gestionada per l’investigador i col·leccionista Manuel Carceller, de Castelló.