Fer les maletes. Vacances indefinides. Fugir. Enfonsar l’obligació. Anul·lar la preocupació. Assassinar els problemes (o millor encara, fer que se suïciden). Aturar el desgast. Oblidar l’inoblidable. Domènech es va afanyar a preparar la marxa. No tenia maleta, i això, evidentment, li creava un problema. Encara que…, sincerament, no tenia res a ficar-hi, no posseïa equipatge, tanmateix, idees no li’n mancaven. Necessitava, doncs, una maleta per a ficar idees. La disjuntiva sorgia de nou. Per a idees com les seues, quina grandària de maleta era la idònia? Moltes voltes, els seus amics, li havien dit que era un home amb grans idees… Això és! En lloc d’una maleta, s’enduria un bagul, un bagul tan gran com les seues idees, però… el va assaltar una altra volta el dubte: com es poden extraure les idees del cap i ficar-les en un receptacle que ausades que no estava fet per a guardar aquest tipus d’objectes (per dir-los d’alguna manera)? Domènech, vençut, s’assegué damunt del seu llit, abastant amb les seues tres mans l’únic cap que tenia. Després d’una estona de silenci, va decidir desistir del viatge.






