La presidenta en funcions del Consell Valencià de Cultura (CVC), Dolors Pedrós, ha insistit en la necessitat que el president de la Generalitat, Carlos Mazón, i les Corts Valencianes atenguen «com més prompte millor» la renovació de la presidència i dels consellers de la institució.
Pedrós, qui va assumir el càrrec el 2022 arran de la mort de Santiago Grisolía, ha subratllat que el nomenament de la presidència recau directament en el cap del Consell. Per aquest motiu, ha sol·licitat una reunió amb Mazón, tot i reconéixer que «té molts fronts oberts» i que la situació no és una «urgència» perquè el CVC «continua funcionant amb normalitat».
«Encara no ha proposat un nou president o presidenta, i confie que ho faça com més prompte millor. Vull creure que espera a la renovació dels consellers per a després procedir a l’elecció de la nova presidència», ha manifestat Pedrós als mitjans de comunicació després de presentar la memòria del CVC del 2023 a Les Corts.
Pel que fa als consellers, aquests han de ser proposats pel parlament valencià. Actualment, hi ha 18 de les 21 places ocupades, mentre que les altres romanen vacants a causa de defuncions o la finalització de mandats.
Pedrós ha recordat que el novembre del 2021 es va dur a terme la renovació de la meitat dels consellers, i ha afegit que «aquest novembre li correspondria a l’altra meitat». «Depén de Les Corts posar-se d’acord i plantejar noves propostes», ha conclòs, tot assenyalant que en algunes ocasions es proposen noms repetits, ja que «hi ha consellers que han exercit durant més de 20 anys».
Ritme de treball «intens»
«No és a les nostres mans, però el ritme de treball no ha baixat, al contrari», ha remarcat, i ha subratllat que el 2023 va ser un any «molt intens» en el qual el 70% dels informes elaborats van ser a proposta del mateix CVC.
Entre els temes tractats, hi figuren els Drets Humans, la Intel·ligència Artificial, el mecenatge, la professionalització del sector cultural, l’estatut de l’autor, els drets dels majors, la immigració, la llengua o el món audiovisual.
Respecte dels temes més polèmics, la presidenta del CVC ha assenyalat les diferències que va haver-hi a l’hora d’emetre informes relacionats amb la llengua, el conflicte a Gaza o les lleis de «concòrdia», «llibertat educativa» i À Punt. A més, ha ressaltat que se’n van aprovar uns altres com el del Sant Calze.
En qualsevol cas, ha descartat que el CVC s’haja vist afectat pel canvi de govern valencià o que siga necessari que tots els dictàmens tiren avant per unanimitat.
«Estem sempre expectants perquè els que ens representen gestionen a favor del poble valencià. El món de la cultura és una indústria importantíssima que va més enllà del divertiment, crea llocs de treball i en la qual cal mantindre el nivell que mereixen els valencians», ha reivindicat.
