La Cartoixa de Valldecrist, a Altura (l’Alt Palància), un dels establiments de l’orde de Sant Bru més importants al País Valencià, presenta diversos elements en perill de «ruïna definitiva», ha alertat el Consell Valencià de Cultura (CVC), que reclama «actuacions immediates» per a evitar-ho.
L’òrgan consultiu ha celebrat el ple de desembre, que ha comptat amb la presència de la directora general de Patrimoni Cultural, Pilar Tébar, i ha pres en consideració un informe elaborat després de la visita feta al recinte monàstic per la Comissió de Llegat Històric el 3 d’octubre, quan es va contrastar «l’estat precari dels edificis que encara es mantenen drets».
La ruïna del monestir, explica el CVC, «és el resultat de la Desamortització del segle XIX, i el pas del temps no ha fet sinó agreujar la situació, almenys fins a la segona meitat del segle XX, quan el conjunt va passar a propietat pública i va ser declarat BIC el 2007». La institució dona suport al Pla Director de la Cartoixa aprovat el 2019, però, alhora, recalca la necessitat d’«actuacions immediates».

Orígens
Situada als peus de la serra Calderona, va ser fundada pel llavors infant Martí, fill de Pere IV, i la seua esposa Maria de Luna, el 1383.
Segons conta la llegenda, Martí va somiar el lloc ideal per bastir l’edifici: la vall de Cànava. Allà, l’infant i la seua muller van adquirir tres masies, que van constituir el nucli inicial.
El papa Climent VII va concedir permís per fundar-la l’abril de l’any esmentat i els sis primers monjos, provinents d’Escaladei (el Priorat) van prendre possessió el juny del 1385. El 1399 Martí I l’Humà va ser coronat rei d’Aragó, i el 1405 va començar a construir-se l’església major.
Com la resta de monestirs cartoixans, tenia quatre parts: l’àmbit de comunicació amb l’exterior (muralla, porta principal, pati d’entrada, hostatgeria i apotecaria), l’àmbit cenobític de vida en comú (església major de la Mare de Déu dels Àngels, biblioteca, vicaria, campanar, claustre, capelles, refectori i cuina), l’àmbit eremític per a l’oració i meditació (cel·les i claustre major), i l’àmbit dels germans i la procura (conreria, claustre primitiu, església de Sant Martí, molí fariner, paller, viver de peixos, graner i l’almàssera).

Esplendor
Valldecrist va acollir el grup més selecte de la producció plàstica del moment i va impulsar obres arquitectòniques tan singulars com l’església major i el claustre gòtic, les dimensions i harmonia del qual el convertiren en una obra única.
En l’àmbit polític, social i religiós, la influència d’aquest centre es va plasmar en el destacat paper per a la resolució del Compromís de Casp i el Cisma d’Occident, quan s’hi va establir el Capítol General de l’Orde.
La cartoixa va ser una de les més riques i poderoses de l’orde i es va considerar la més insigne de la península Ibèrica. Una rellevància que va mantindre fins a l’exclaustració definitiva el juliol del 1835. Entre els murs, hi van habitar –a més dels fundadors– personalitats destacades com ara fra Lluís Mercader, confessor de Ferran el Catòlic; fra Bonifaci Ferrer (que va arribar a ser-ne el prior), autor de la Bíblia en valencià; Benet XIII; Ignasi de Loiola, i Vicent Ferrer.
Decadència
Després de segles de vigència, va començar un període de crisi. Va ser abandonada i les terres es van fraccionar, els béns es van vendre, subhastar i espoliar. El patrimoni es va repartir entre l’ajuntament, la catedral i el Museu de Sogorb, la parròquia, el nucli urbà i el centre d’interpretació d’Altura i la biblioteca de Catalunya. Museus com ara el de Belles Arts de Castelló de la Plana i el Metropolitan de Nova York exhibeixen retaules i peces pictòriques de la cartoixa de Valldecrist.
Quan va ser declarada Monument Històric Artístic el 1984 per la Generalitat Valenciana, va començar la recuperació d’algunes parts, com ara l’església de Sant Martí. A més, es van fer estudis i excavacions arqueològiques entre 1986 i 1987. Diverses escoles taller van consolidar i recuperar parcialment les restes del cenobi a partir del 1989. El Consell va comprar el 1990 bona part del recinte.





