Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Famílies pel Valencià, Escola Valenciana i la Intersindical Valenciana han participat aquest dijous en la Comissió d’Educació i Llengües del Parlament Europeu, en un acte organitzat per Compromís (Grup Verds/ Aliança Lliure Europea), per a denunciar la situació actual del valencià en diferents àmbits.
La presidenta d’ACPV, Anna Oliver i Borràs, ha exposat el moment “crític” de la llengua pròpia del País Valencià i ha posat l’accent en la regressió dels drets lingüístics, la manca de polítiques públiques eficaces i la necessitat de prestigiar l’ús del valencià en tots els àmbits socials.
Borràs ha alertat de “la davallada alarmant de l’ús social del valencià”, aportant dades oficials que mostren com només un 24% de la població usa habitualment el valencià en l’àmbit laboral, un 17,6% en l’administració pública i un 13,2% en l’àmbit comercial. “Aquesta caiguda està relacionada amb l’absència de polítiques públiques valentes, com ara l’eliminació del requisit lingüístic per a funcionaris i inspectors”, ha afirmat.
També ha denunciat que “només un dels 224 jutjats del País Valencià utilitza habitualment el valencià i que un jutge ha arribat a demanar a la Generalitat de Catalunya la traducció d’un text redactat en català”. “És una situació kafkiana que demostra fins a quin punt es vulneren els nostres drets”, ha asseverat.
Pel que fa als mitjans de comunicació, Oliver ha criticat la manca de premsa escrita en valencià i ha denunciat que els fons destinats al foment del valencià es gasten sovint en traduccions automàtiques “que produeixen resultats ridículs com ara ‘la va a unir’ per ‘la Unió'”. Així mateix, ha assenyalat la reducció de les ajudes a la premsa escrita en valencià: de 2,9 milions el 2022 a menys de 855.000 euros en 2024. “És un mal ús dels fons públics”, ha subratllat.
Efectes negatius de la Llei Rovira
Per part seua, la representant de Famílies pel Valencià, Adriana Gil, ha advertit dels efectes negatius de la Llei de Llibertat Educativa, assenyalant que “posa en risc la cohesió social i la igualtat d’oportunitats del poble valencià perquè és una llei inadequada al nostre context sociolingüístic”.
Gil ha qualificat la normativa de “regressiva, antipedagògica i concebuda amb l’objectiu de reduir la presència del valencià als centres educatius”. També ha criticat la Conselleria d’Educació per impulsar una consulta sobre la llengua base, malgrat el rebuig majoritari de la comunitat educativa valenciana.
A més, ha denunciat que, en les setmanes prèvies a la consulta, la Conselleria “va prohibir, perseguir i censurar actes a favor del valencià”. Tot i això, ha celebrat que els resultats de la consulta “consoliden l’ensenyament en la nostra llengua”.
Finalment, Gil ha instat les institucions europees a implicar-se més en la defensa de les llengües minoritzades: “Europa hauria de jugar un paper clau en la defensa dels drets lingüístics dels parlants de les llengües minoritzades, com és el cas del valencià”.
