El Diccionari Normatiu Valencià de l’AVL diu que “cordà” (cordada) és la “manifestació pirotècnica consistent a disparar o llançar una gran quantitat de coets dins d’un recinte delimitat, generalment en un carrer o una plaça, durant un temps determinat”. Això és el que, portat a l’extrem, ocorre cada darrer diumenge d’agost a Paterna (l’Horta Nord). Enguany tindrà lloc el dia 31 al carrer Major, i hi participaran 353 tiradors, dels quals 103 són dones, que dispararan en 20 minuts uns 70.000 coets, la qual cosa equival a uns 1.000 quilos de pólvora. Prèviament, durant diversos dies, es fan tirades al Coetòdrom, correfocs, així com dues grans mascletades, una diürna i una altra nocturna amb foc aeri.
Per segon any, la figura del tirador passiu, acompanyarà els tiradors actius, juntament amb membres del Consell Sectorial de la Cordà, amb l’objectiu de “garantir la seguretat i el bon desenvolupament de la Cordà”. A més, tots els participants estaran acreditats i portaran el braçalet identificatiu corresponent.
Deu coses que cal conèixer d’aquesta gran festa del foc:
1. “Cordà”
És un dels actes centrals de les festes en honor al Santíssim Crist de la Fe i Sant Vicent. Com hem dit, se celebra a la 1.30 h de la matinada següent de l’últim diumenge d’agost. Es dispara al carrer Major on finestres i portes queden protegides per teles metàl·liques que evitaran l’entrada de coets a l’interior de les cases. Al recinte, només hi poden accedir tiradors experts autoritzats.
Està organitzada pel Consell Sectorial de la Cordà i va ser declarada Festa d’Interés Turístic Nacional el 2017, i Bé d’Interés Cultural Immaterial el 2022.
2. Origen
Com sol ocórrer en aquesta classe de celebracions populars, l’origen no és clar. Sembla que seria del voltant de mitjan segle XIX. Està constatat que cap al 1863 apareixen a la premsa de l’època algunes dades sobre aquestes celebracions pirotècniques. També es conserva un llibret de festes del 1897 en què apareix informació sobre la «cordà».
3. Estructura de l’acte
A la 1.30 h de la matinada de diumenge a dilluns, sona una corneta al llarg de tot el carrer Major per a avisar que comença la «cordà». A continuació, una bengala verda recorre tot l’espai on es cremaran els artefactes pirotècnics. Durant 20 o 25 minuts, s’hi llancen milers de coets sota l’atenta mirada i control dels tiradors. Quan s’acaben els coets, una bengala roja tornarà a recórrer l’espai de llançament indicant que ha finalitzat l’acte.
4. Coets
Els productes pirotècnics llançats a la «cordà» de Paterna són diversos. El més famós pot ser l’anomenat «femelleta», però també es disparen «coetons», «arrastradors» i altres. En general, són variants del conegut «coet borratxo», aquells que produeixen, de forma consecutiva, dolls d’espurnes de foc i pauses i que finalitzen en una explosió. Se’ls denomina d’aquesta manera perquè com que no porten una canyeta que dirigisca la seua trajectòria, aquests coets segueixen rutes imprevisibles.
A Paterna, depenent de l’any, poden llançar-se entre 50.000 i 70.000 d’aquests coets a un ritme de 2.000 per minut. Una vegada encesos ixen disparats de les mans dels tiradors en totes direccions i sense control, rebotant contra terra i les parets dels edificis del carrer on se celebra.
5. Tiradors
Són els que actors que porten endavant aquest espectacle de foc. Entren al recinte on es dispara la «cordà». Els darrers anys el seu nombre ha estat al voltant de tres-cents. El seu treball és botar foc als milers de coets que es cremen en la «cordà» d’una manera ordenada i seguint un ritme que siga constant. Són de Paterna, s’agrupen en penyes i són molt experts en la tècnica de disparar. A més, han de conèixer la normativa que regula la manipulació dels productes pirotècnics.
6. Vestimenta
Els tiradors van protegits amb una vestimenta de cuir amb roba interior especial. El cap va cobert amb una espècie de casc amb una malla a la part frontal per a protegir la cara. Les juntes de la roba van tancades amb cinta aïllant perquè no puga quedar cap part del cos del tirador exposada. És una vestimenta adequada per a resistir les espurnes, els impactes i les explosions dels coets llançats.
7. Caixons
Estan fets de fusta reforçada. Els tiradors tenen els coets dipositats en aquests contenidors d’on van extraient-los i encenent-los. Els caixons tenen un sistema d’obertura que tracta d’evitar que les espurnes entren dins i encenguen tots els coets de l’interior. Hi ha al voltant de 90 caixons distribuïts al llarg del carrer Major. Per cada caixó, hi ha tres o quatre tiradors que van proveint de coets i foc la «cordà».
8. Coeter major
És la figura central de la «cordà». Es pot dir que és el coneixedor i transmissor de tots els secrets i les tècniques que formen part d’aquest microcosmos pirotècnic. D’alguna manera és qui controla la intensitat del foc al carrer i dona les pautes per a la correcta freqüència d’encesa dels coets.
9. Coetòdrom
És una gàbia de malla i ferro en què, en algunes localitats, es desenvolupen les «cordaes». Aquest recinte prova de garantir la seguretat per al públic que queda fora de la gàbia i per al tiradors que són els únics que poden entrar-hi. Intenta minimitzar els danys que puguen produir-se a les persones o als béns i mobiliari públic. Moltes penyes i tiradors estan en contra dels coetòdroms per que consideren que domestica la festa.
10. Himne
La «cordà» té un himne. La lletra és de qui va ser coeter major, Pepín Damián, i la música, del mestre Pablo Sánchez Torroella. «Foc, foc, foc», diu el vers més repetit.
