Un any més, aquest divendres, desenes de persones han pujat a peu a l’alt de Guisop, a la serra del Maigmó, per a retre homenatge a l’escriptor Enric Valor, que va nàixer a Castalla el 22 d’agost de fa 114 anys.
Prèviament, els participants s’han acostat a Castalla (l’Alcoià) i Petrer (el Vinalopó Mitjà) per a caminar fins a aquest cim de significat especial, ja que és un dels paisatges predilectes de Valor.
Per això, en aquesta data, d’ençà del 2011, centenari del seu naixement, el Centre Cultural Castellut i l’Ateneu Cultual Republicà de Petrer convoquen l’ascens a aquesta muntanya de 1.250 m, situada entre Catí i Planisses, per a celebrar l’eixida del sol, coincidint amb el dia del naixement de l’escriptor: “l’Alba de Valor”.
Commemoracions i reivindicacions
Com sempre s’hi han commemorat diverses efemèrides de Valor, la seua obra i la nostra cultura: mil anys de la fundació del monestir de Montserrat, cinquanta anys del Congrés de Cultura Catalana, cent anys del naixement de l’escriptor Francesc Candel, l’actriu Josefina Güell, l’astrònoma Maria Assumpció Català i l’activista antifeixista Conchita Ramos. Pel que fa a Enric Valor, s’ha recordat els setanta-cinc anys de la publicació del primer volum de les Rondalles valencianes, els cinquanta anys de la publicació del primer volum de l’Obra Literària Completa, quatre dècades del Premi de les Lletres Valencianes, trenta anys del 1r Simposi Enric Valor “Estudi i Festa”, organitzat pel Centre Cultural Castellut, a Castalla, i la publicació del llibre de Rosa Serrano, Enric Valor. Converses amb un senyor escriptor i, vint-cinc anys del traspàs de l’escriptor.
Així mateix, en aquesta festa muntanyenca, solar i valoriana, s’hi ha tornat a reivindicar diverses accions i mesures que dignifiquen la figura de l’escriptor castallut i la nostra pròpia cultura: la creació de la Fundació Enric Valor; la recuperació efectiva i funcional de la Casa Valor; la indiscutible valencianitat idiomàtica d’Alacant i, a més, s’hi ha denunciat el marc polític, legal i jurídic que impedeix avançar en l’increment dels usos administratius, socials, culturals i educatius del nostre idioma, així com les últimes decisions polítiques adreçades a extingir definitivament la nostra llengua i la nostra cultura. “Motius de supervivència i de justícia ens obliguen a fer aquestes imprescindibles demandes i fermes denúncies amb urgència”, han remarcat els organitzadors.
També donen suport a la iniciativa des de les primeres edicions El Tempir i El Teix d’Ibi. En la huitena convocatòria d’aquest ascens, s’hi afegiren La Cívica d’Alacant, la Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià-Comtat, Terres del Vinalopó i el col·lectiu Gent de Valor. A més, a cada convocatòria, noves entitats s’hi han agregat o hi han pres part: la Càtedra Enric Valor de la UA, la Colla de dolçainers i tabaleters “El Terròs” de Petrer, el Centre Muntanyenc de Mutxamel, Terres del Vinalopó-EV, el Centre Muntanyenc de Mutxamel, la Muixeranga de les Valls del Vinalopó, la Càtedra Enric Valor de la Universitat d’Alacant i el col·lectiu Gent de Valor. Enguany es repeteix per catorzena vegada la convocatòria.
Cim representatiu en l’obra de Valor
L’escriptor de Castalla va fer de l’alt de Guisop un dels paisatges més característics de la seua obra. A la novel·la Temps de batuda, que enguany fa quaranta-un anys que es va publicar, Valor reiterava la seua passió per la terra, i es referia indirectament a aquest indret amb el nom de l’alt dels Eriçons, identificat pels estudiosos de la seua obra perquè el terreny que Valor descrivia coincideix a la perfecció amb aquest punt.
A més, el paisatge visible des de l’alt de Guisop, amb les vistes a Castalla, la seua localitat natal; a Elda, la ciutat industrial en què Valor es va polititzar ben jove, o a Alacant, on Valor va treballar com a periodista a inicis dels anys trenta en el setmanari El Tio Cuc –el més venut a la ciutat– i va aconseguir que assumira les seues tesis valencianistes, fan aquest cim encara més representatiu. També ho és pel fet que les serres d’Aitana, de Mariola o la Safra, presents en les seues rondalles, es contemplen des d’aquest espai. No és estrany, en aquest sentit, que visitar l’alt de Guisop cada 22 d’agost siga el millor homenatge possible al gramàtic de Castalla.
