Les excavacions al jaciment arqueològic de l’Alcúdia, antiga ciutat d’Ilici, situat a prop d’Elx i pròxim al riu Vinalopó, que duen a terme investigadors de la Universitat d’Alacant i de la de Múrcia, han descobert la ciutat ibera fundacional del jaciment. El projecte «Dames i Herois. Després de la Ilici ibèrica» prova de documentar des del 2017 les diferents fases històriques del lloc, segons ha informat la institució acadèmica alacantina.
La troballa permet contextualitzar la fase més antiga de l’Alcúdia, «excel·lentment conservada», en la qual van residir les aristocràcies que van encarregar escultures com ara la Dama d’Elx. L’equip d’investigació era coneixedor que l’urbs ibera descoberta era una de les més destacats del sud-est peninsular.
«Faltava descobrir les restes arquitectòniques que explicaren la importància dels grups ibers allí assentats i que ens permeteren conéixer com era la societat del moment», ha explicat el catedràtic de Prehistòria de la UA, Alberto Lorrio, director del projecte d’investigació juntament amb el professor d’Història Antiga de la UM, Héctor Uroz.
Les investigacions dutes a terme des del 2017 ja havien tret a la llum la muralla de la ciutat fundacional, que es remunta a l’any 500 aC i algunes de les estances, pertanyents a restes d’habitatges del protourbanisme del jaciment.
Una informació que en les últimes campanyes arqueològiques s’ha «multiplicat exponencialment», coneixent-se en l’actualitat fins a huit departaments, alguns pertanyents a un mateix habitatge, que s’adossen a la muralla fundacional i que suposen la «primera petjada coneguda de la Illici ibèrica», una de les ciutats més destacades de la Contestània, que ocupava un extens territori entre els actuals territoris de la meitat sud del País Valencià, Múrcia i Albacete.
«La ciutat descoberta a l’Alcúdia és la primera metròpoli, la primera gran ciutat ibèrica de la Contestània i la més antiga. No n’existeix cap més antiga d’aquesta envergadura», ha afirmat el professor Uroz.
Bona conservació
Una de les característiques més rellevants és el bon estat de conservació de les restes. L’explicació és que «els habitants van decidir abandonar la zona a causa de les constants inundacions que patien i van optar per traslladar-se a una altra més alta, no sense abans omplir l’interior dels antics habitatges, prèviament abandonats», ha relatat el catedràtic Alberto Lorrio.
Aquest fet excepcional ha permés documentar les tècniques de construcció dels primers ibers que van habitar l’Alcúdia amb la utilització, a la muralla i als espais domèstics, d’una arquitectura mixta amb sòcols de maçoneria i alçats de tova o de fang pastat, tècnica aquesta també utilitzada per a la construcció d’altres elements com ara bancs o pedrissos.
Els investigadors han trobat els elements arquitectònics «quasi en perfecte estat de conservació, mentre que són escasses les troballes de recipients ceràmics o d’altres elements materials del moment, perquè amb la remodelació de l’assentament només van deixar a l’interior dels habitatges els objectes que van oblidar o van abandonar», assenyalen els investigadors.
Les troballes, que han sorprés per la seua monumentalitat i nivell de conservació, resulten concordes «amb el poder que degueren tindre les elits de la Contestània en la seua època». Les solucions arquitectòniques i l’envergadura de la muralla -per a la qual s’ha proposat una altura d’almenys cinc metres- «responen a un interés per mostrar el seu poder», assenyalen.
Sistemes antisísmics
La muralla, com ja s’havia documentat en passades campanyes, disposa de «sistemes antisísmics només identificats en aquest jaciment», la qual cosa suposa un coneixement previ d’aquesta mena de construccions defensives i la seua adaptació al territori, ha ressenyat Lorrio, qui ha apuntat que, per les característiques i complexitat, «aquesta construcció, així com l’urbanisme associat, responen a un disseny preconcebut i perfectament planificat, d’acord amb la importància de l’assentament».
«No hi ha cap altra zona a l’Alcúdia on s’haja identificat l’última i la primera fase amb tota la seqüència intermèdia. Ací trobem l’evolució completa d’un dels jaciments més importants de la Península», ha asseverat el professor Uroz.
La fase d’excavació ja ha finalitzat i ara, amb el jaciment ja cobert per a la seua protecció, els investigadors han iniciat la fase d’anàlisi en el laboratori de les peces trobades. En la pròxima campanya s’ampliarà l’excavació dels habitatges cap a l’interior del poblat, amb la finalitat d’obtindre una visió completa de les fases ibèriques més antigues del sector excavat.
«Una tasca molt complexa perquè implica abordar la història de l’Alcúdia en sentit invers, la qual cosa es tradueix en la troballa de restes de construccions, enterraments i deixalleries pertanyents a diferents èpoques, com ara la tardoromana o la bizantina», com ja ha succeït en les campanyes precedents en aquest mateix sector, en les quals s’ha arribat a aprofundir fins a quatre metres.
