Compromís ha denunciat que el PP està buidant de competències la Conselleria de Cultura i traslladant el control de les biblioteques i els arxius a la Conselleria d’Hisenda, encapçalat per José Antonio Rovira. Així ho ha advertit la portaveu de Cultura de la coalició a Les Corts, Verònica Ruiz, qui alerta d’un canvi que afecta directament la gestió de la memòria col·lectiva.
La diputada ha assenyalat que el partit liderat per Juan Francisco Pérez Llorca ha aprovat “un canvi estructural molt greu en el sistema d’arxius i biblioteques valencians que suposa, en la pràctica, arraconar la cultura i posar el control de la memòria pública sota criteris ideològics, econòmics i burocràtics”. Aquesta modificació figura en el Decret llei 14/2025 de simplificació administrativa. En aquest context, Ruiz ha advertit que “qui controla el pressupost i manté un punt de vista estrictament burocràtic i econòmic, passa a decidir què recordem i què s’oblida.”
Ruiz ha alertat que el decret no reforça l’accés públic als arxius, no impulsa la participació ciutadana ni millora la protecció del patrimoni, a més de no incorporar cap perspectiva de drets culturals. “Tot es justifica en nom de la ‘simplificació’, però el resultat és menys control públic, menys garanties i més discrecionalitat política”, ha afirmat la diputada, que ha conclòs que “el PP de Pérez Llorca demostra que entén la cultura com una qüestió burocràtica, però la memòria no és un expedient: governar no pot ser esborrar”.
Compromís assenyala que, fins ara, els arxius i biblioteques depenien íntegrament de la Conselleria de Cultura, i el patrimoni documental es gestionava amb criteris històrics, culturals, de memòria democràtica i de dret d’accés a la informació. Amb el nou decret del PP, “Hisenda passa a controlar els arxius administratius i la gestió documental, decidint què es conserva, què es digitalitza i què s’elimina”.
Canvi de model cultural profund
“El que el PP presenta com una reforma tècnica és en realitat un canvi de model cultural profund, aprovat sense debat públic ni consens professional”, ha remarcat la portaveu de Cultura de Compromís.
Un dels punts “més greus” per a aquesta formació del decret és el trasllat de la Junta Qualificadora de Documents Administratius a l’àmbit d’Hisenda. Aquest òrgan és el que decideix quins documents públics es conserven i quins poden ser eliminats. A partir d’ara, serà Hisenda qui nomene els membres, valide els dictàmens i prenga la decisió final.
En aquest sentit, Ruiz assevera que “és la primera vegada que la decisió sobre la conservació de documents públics deixa d’estar en mans de Cultura. Això no és neutral ni innocu”.
Simple recurs intern de gestió
En la mateixa línia, Compromís ha advertit que aquest canvi implica que la memòria històrica i administrativa deixa de ser considerada patrimoni cultural per a passar a tractar-se com un simple recurs intern de gestió.
Això comporta que es prioritzen criteris d’eficiència, espai i cost per damunt de la transparència, la rendició de comptes i el dret de la ciutadania a accedir a la informació pública.
El decret obri, a més, la porta al fet que Hisenda intervinga en la tutela i la inspecció de les biblioteques i del patrimoni bibliogràfic, un àmbit fins ara exclusivament cultural.
Finalment, ha comentat que “això suposa una invasió competencial, una pèrdua d’autonomia cultural i un risc clar de mercantilització del patrimoni bibliogràfic” i ha conclòs afirmant que “s’ataquen els drets culturals i es fomenta la discrecionalitat”.
