Plataforma per la Llengua ha emès un comunicat per a alertar que l’Ajuntament de Vinaròs (Baix Maestrat) no inclou el valencià en els senyals de trànsit, que estan escrits exclusivament en castellà. Segons l’ONG del valencià, el govern d’aquesta localitat, integrat pel PSPV i per Compromís, es va comprometre fa un any a modificar la senyalització, però no s’ha fet cap canvi en aquest sentit. L’entitat assegura que l’absència del valencià en els senyals de trànsit vulnera la legalitat vigent.
La mateixa entitat indica que la retolació exclusivament en castellà, visible en els senyals de pas o en els d’estacionament, va ser instal·lada fa dos anys, i apunta que la inclusió del valencià en aquests senyals «és una obligació legal». Concretament, segons Plataforma per la Llengua, l’ús exclusiu del castellà «és contrari al decret 145/1986 del Consell de la Generalitat Valenciana sobre informació de vies públiques», en tant que aquest decret preveu «la retolació en valencià dels senyals de carreteres, camins, carrers i serveis d’interès públic que depenen de les entitats locals».
L’ONG del valencià també fa referència a la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), una de les lleis centrals de l’Estatut, que en el seu article 4 diu que «el valencià, com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, ho és també de l’administració local i de totes les corporacions i institucions públiques que en depenguen». Alhora, l’article 28 de la citada llei deixa clar que «els ens públics han de fomentar l’ús del valencià en totes les activitats administratives», segons afirmen des de Plataforma per la Llengua.
Més arguments
A banda de les raons legals argumentades perquè l’Ajuntament de Vinaròs incorpore el valencià als senyals de trànsit, des de Plataforma per la Llengua apunten que «malgrat que al País Valencià el castellà també és oficial, el valencià, llengua oficial i pròpia del territori, ha de ser la llengua en què les institucions s’han d’adreçar a la ciutadania, perquè justament és la pròpia, i tenint en compte la seua situació de vulnerabilitat».
Per últim, per a l’entitat, l’ús del castellà, tant de manera exclusiva com en les comunicacions bilingües, «contribueix a fer secundari el valencià, atès que el coneixement del castellà és obligatori, com fixa la Constitució Espanyola, i el del valencià no ho és».
