El taller de restauració de Berta Blasi, a Tiana (el Maresme), restaura plànols històrics pertanyents al Sindicat Arrosser d’Alfafar que es conservaven a l’arxiu municipal d’aquest municipi de l’Horta Sud i que l’aigua va malmetre, ja que en aquest punt el nivell de l’aigua de la barrancada provocada per la dana del 29 d’octubre va assolir quasi dos metres d’alçària. Blasi ha aplicat diverses tècniques per recuperar la informació i ja ha pogut «salvar» cinc dels 150 documents danyats.
En l’àmbit cultural, quasi cinc mesos després que la riuada, milers de documents afectats per l’aigua i el fang estan en procés de restauració per part de la Conselleria de Cultura. Entre aquests, aquests plànols parcel·laris del segle XX que detallen la divisió de terres de cultiu d’arròs de Sagunt (el Camp de Morvedre), Moncofa (la Plana Baixa) i Sollana (la Ribera Baixa). Es trobaven dins uns armaris de l’arxiu d’Alfafar, una de les localitats més afectades per la dana.

Després que l’aigua i el fang s’hi acumularen, els documents van quedar encallats durant tres setmanes, fet que va afavorir l’aparició de fongs i la degradació del paper, especialment dels que estaven guardats en caixes. Per això, la restauració s’està fent progressivament. La Conselleria va enviar cinc plànols al taller de Blasi per avaluar la viabilitat de la restauració.
«De moment només n’hem fet cinc per veure com de complicat era recuperar-los, però proposarem que ens n’enviïn més», explica Blasi després d’un mes de treball. En arribar, els documents es van ventilar i sotmetre a desinfecció per eliminar els fongs.

L’adhesió del fang al paper ha sigut el principal desafiament. Els plànols, fets amb paper entelat, estaven plegats en sis fragments i completament enganxats pel fang, formant un bloc compacte. «Alguns plànols es van desenganxar mecànicament amb una espàtula, però a d’altres va ser necessari aplicar humitat de manera controlada», relata Blasi.
Davant la diversitat de danys, es van combinar diferents tècniques, des de treball en sec amb bisturí fins a la separació manual de zones adherides. «No hi havia manera, el paper estava molt debilitat», comenta Blasi. Finalment, la intervenció ha sigut «molt mínima», prioritzant l’estabilització per a la digitalització i la conservació dels documents.