La colònia de Santa Eulàlia es va construir a la segona meitat del segle XIX entre Villena i Saix, a la comarca de l’Alt Vinalopó, com a símbol de la prosperitat generada per la connexió ferroviària establerta entre Alacant i Madrid pocs anys abans. Aquest espai, encara visible però clarament deteriorat, va ser declarat Bé d’Interès l’any 2016 sense que l’empremta de l’administració s’haja notat encara.
Així, si més no, ho denuncien col·lectius per la preservació del patrimoni que intenten que Santa Eulàlia siga convertit en un espai visitable i en un lloc de memòria que evoque un passat no tan llunyà i encara possible de rescatar entre els equipaments culturals, l’ermita i les antigues fàbriques visibles.
José Prival, activista de la zona, és una de les persones que més s’han implicat en la recuperació. L’1 de febrer hi inauguraran una exposició fotogràfica que serà permanent i que explicarà com ha canviat el Teatre Cervantes, un dels immobles degradats que van ser epicentre de la cultura a la colònia.
El Teatre Cervantes
Segons explica aquest activista, el Teatre Cervantes de la Colònia de Santa Eulàlia s’ha vist vandalitzat durant els últims quatre anys. Es tracta d’un equipament «especial i únic», segons les seues pròpies paraules, amb cercles en la part de fora i amb membrana de cuir curosament instal·lades per a evitar el soroll exterior. Els vasos acústics inserits amb la mateixa funció, explica, no s’han conservat en cap altre immoble similar.
Prival també destaca la distribució del teatre, amb un escenari i un pati de butaques que són de mida idèntica en un equipament en què tradicionalment sempre s’ha habilitat més espai per al públic que per a l’actuació. Això s’explicaria, segons l’activista, pel fet que el teatre podia estar adreçat exclusivament als obrers de la zona, que llogaven l’equipament i dedicaven la meitat de l’espai a actuar i l’altra meitat a presenciar-lo. Els historiadors han constatat el funcionament d’aquest teatre, però no la visita d’artistes destacats, cosa que fa pensar que els mateixos obrers improvisaven les actuacions en el seu temps lliure.
El Teatre Cervantes es va construir al 1919 i resta abandonat des de la Guerra Civil. Tot i l’esmentada declaració de BIC, ni el conjunt de la Colònia de Santa Eulàlia ni tampoc les seues particularitats no han sigut preservades. En el cas del teatre, els últims quatre anys s’ha vist constantment degradat per actes vandàlics comesos per autors no identificats. Una de les destrosses més cridaneres va ser el trencament d’un terrat instal·lat pels activistes culturals. La porta està oberta sense cap senyalització i les parets resisteixen els forts episodis de pluja, fet pel qual la instal·lació encara manté un bon estat. Els propietaris del teatre encara es desconeixen.
«Silenci administratiu»
Davant aquests fets, els activistes han mirat de contactar amb les administracions responsables que, segons lamenten, els han respost amb «silenci administratiu». A l’Ajuntament de Saix li corresponen la majoria de les construccions de la Zona i al de Villena també li pertoquen algunes altres, i fins ara cap de les dues institucions no ha anunciat mesures per preservar l’antiga colònia.
Segons indica l’activista citat, la importància de la Colònia Santa Eulàlia no només es deu al paper industrial i agrari que va desenvolupar en el seu moment. Al conjunt de la península hi ha 11 espais d’aquest tipus i la de Santa Eulàlia és l’única que resta abandonada. D’altres similars, com ara la Güell de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat), rep cada any 300.000 visitants tot i tindre la mida de només la quarta part de la colònia de l’Alt Vinalopó. Una oportunitat cultural desaprofitada que aquests activistes intentaran compensar amb una exposició a partir de l’1 de febrer.
