Dissabte 10 de febrer la dolçaina i el tabal escampaven aires de festa per Vila-real per a rebre la nostra guardonada. Rosanna Cantavella Chiva, catedràtica de Filologia Catalana de la Universitat de València, experta en literatura medieval i màxima especialista en l’obra d’Isabel de Villena, es convertia en la 31a Socarrada Major. L’acte, meravellosament conduït per la periodista Susanna Lliberós, ha reunit quasi un centenar de socarrats i simpatitzants.
Susanna Lliberós ha fet al·lusió al concepte de «sentir-se socarrat o no sentir-se’n» en el sentit de ser conscient de formar part d’un poble que han volgut anorrear, dient: «Els socarrats som qui som perquè ens van socarrar, i en fer-ho intentaren convertir en cendra la nostra llengua i la nostra cultura. I d’aleshores ençà al nostre país hem patit de polítiques contranormalitzadores que ara tenen efectes sobre la població i sobre el paisatge lingüístic, volen tornar el valencià gairebé invisible, amb tot el que això suposa».
Josep Izquierdo Gil, doctor en filologia i professor associat del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, s’ha encarregat de resumir als assistents les fites del currículum de Rosanna Cantavella, i ha dit que en una terra que ha donat més filòlegs que poetes, que és dir molt, Rosanna ha destacat com la millor medievalista que ha donat el nostre país; una mestra sàvia i discreta, que va començar a estudiar la literatura pro i antifeminista en la dècada dels vuitanta, en un moment històric en què les reivindicacions de les dones estaven obscurides per les reivindicacions obreres. També ha destacat la seua tasca per a l’aplicació de les humanitats digitals en l’àmbit humanístic i el seu treball al capdavant de la revista Magnificat. Cultura i Literatura Medievals, que acaba de complir deu anys, i n’ha destacat l’excel·lència de la seua funció com a editora.
Fermí Font, president de Socarrats ha lamentat que estiguem vivint greus atacs dels governants contra la nostra llengua i la nostra cultura, i per això la societat valenciana ha de cohesionar i enfortir el teixit associatiu. «Defensar la nostra llengua -ha dit- és cosa de tots nosaltres, i en totes les circumstàncies, un esforç al qual estem acostumats i que en l’escenari polític actual cal redoblar».
Rosanna Cantavella ha recordat els anys inicials a la Universitat de València, una època en què de les dones s’esperava «subordinació, sacrifici i renúncia» i ha manifestat que, lamentablement, ara la situació ha canviat, però no tant, perquè encara ara, «sota la hipocresia del tots i totes hi ha homes que no respecten les dones de carn i ossos, igual que no respecten la gramàtica». I també ha lamentat que la nostra cultura, la nostra llengua minoritzada, s’esforça per sobreviure, «una cultura tractada a patades cada dia» i encara hem de suportar que se’ns presente com a opressors. Rosanna, filla de Vila-real, ha expressat que així com tots els vila-realencs ens sentim units per una estima al poble i a la gent del poble, aquest esperit d’unió ha d’unir-nos a tots com a valencians, perquè l’estima per la terra i per la llengua ens farà sobreviure, sempre defensant la llengua des de la simpatia, des de l’afecte, però sense deixar-nos trepitjar, i si cal, plantant cara, com ho faríem per defensar els pares, si calguera.
Rosanna Cantavella ha acabat la seua intervenció dient que els nostres veïns balears i catalans estan lluitant contra la mateixa onada d’odi que nosaltres, i enfront de tant d’odi, recordem sempre com ens estimem per ser del mateix poble, per ser tots nosaltres valencians, «perquè la llengua i la cultura s’estimen, com la família, no per ser les millors, sinó per ser nostres».
A continuació l’actor Joan Manuel Gurillo ha recitat un breu fragment adaptat d’El facet, una obra que Rosanna Cantavella ha estudiat amb profunditat.
La nit ha acabat amb l’actuació musical de Raquel Cruces i Glòria Aleza, que han oferit a l’auditori un breu repertori en què ha tingut cabuda música sefardita, cançons de batre, una cantiga d’Alfons X el Savi, i una cançó de bressol… uns ritmes que ens ha fet connectar amb la nostra memòria ancestral.
