Els motius per a fer una escapada a Cocentaina van més enllà de la Fira de Tots Sants, que enguany ha rebut 567.804 persones durant els cinc dies de durada, segons les dades oficials, ja que la capital del Comtat posseeix un important patrimoni historicoartístic que cal conéixer. Ara, amb l’objectiu d’animar els qui en tinguen interés i facilitar-ne la descoberta, la Regidoria de Patrimoni i Turisme organitza tres noves visites guiades i un escape room en alguns d’aquests espais emblemàtics.
Així, es faran visites al Palau Comtal i al Refugi Antiaeri de dimarts a divendres a les 11 i 18 hores i els dissabtes a les 11.30. També hi haurà visites al Castell els dissabtes i diumenges a les 12 hores, així com visites lliures els mateixos dies en horari de 10 a 12 hores per un preu d’1,50 euros. A més, hi haurà visites guiades al nucli antic (el Raval i la Vila), els taulellets del s. XVIII, les restes de la muralla i altres indrets més desconeguts.
D’altra banda, després de comprovar el gran èxit de públic que va assolir l’escape room al Palau Comtal durant el mes de setembre, s’ha decidit organitzar-ne de nous els divendres a les 17, 18 i 19 hores.
Totes aquestes activitats tenen un preu de 3 euros i, per a reservar plaça, cal enviar un correu electrònic a visitcocentaina@gmail.com.
El Palau Comtal
El Palau Comtal, una de les joies arquitectòniques del gòtic i el renaixement valencià, és una residència senyorial fortificada que es va començar a construir el segle XIII sota el domini del cavaller Roger de Llúria, almirall de la flota de la Corona d’Aragó i de Sicília. L’aspecte actual és el resultat de contínues reformes i ampliacions, tot i que la planta quadrangular original s’ha mantingut fins hui dia.
El 1448 la compra de la vila per part de Ximén Pérez de Corella hi va causar un impacte directe, ja que el va transformar en palau. El 1654, els comtes van fundar un convent de monges clarisses al recinte del palau dedicat al culte de la Mare de Déu del Miracle, patrona de Cocentaina, que es va acabar cap al 1670. A l’església, barroca, hi destaquen els llenços del pintor Paolo de Matteis (amb escenes de la vida de la Mare de Déu i santa Clara d’Assís) i la taula original de la patrona de la vila.
Al palau, es pot veure l’escut heràldic dels Corella, una peça de marbre de Carrara que, segons els indicis, es va esculpir per al primer comte de Cocentaina, Ximén Pérez de Corella, després de la presa de Nàpols el 1443. No obstant això, un estudi fet el 2015 va identificar, a l’anvers, part d’un entaulament romà, que possiblement formava part d’un temple a l’època de l’emperador August. Presenta una decoració amb una successió de bucranis (caps de bou) enllaçats per garlandes vegetals i, sens dubte, aquest marbre reaprofitat devia formar part d’un dels temples més importants de l’Imperi romà.
La Sala Daurada
Al tombant del segle XVI es va produir una gran reforma de l’edifici i, a la sala ubicada a la primera planta de la torre de l’Homenatge, es va bastir una volta de creueria que es va decorar amb el conjunt de pintura mural genealògica més rellevant del Regne de València: l’arbre genealògic dels Corella.
El IX comte de Cocentaina, Jeroni Roís de Corella, volia demostrar la importància del seu llinatge, que l’emparentava directament amb els reis de Navarra. Els Corella no només estaven vinculats familiarment a la monarquia, sinó que, a més, al llarg dels segles, van participar en alguns dels esdeveniments més importants de la cristiandat.
Les pintures van ser encarregades a Jeroni Rodríguez d’Espinosa, que entre 1613 i 1623 va dur a terme junt amb el seu fill, Jeroni Jacint d’Espinosa, un dels pintors barrocs més destacats del moment, aquesta obra.
Els nervis de la volta formen una estrella de quatre puntes i deixen dotze espais triangulars i un central en forma de rombe, a més de quatre llunetes. A banda de demostrar la puresa del seu llinatge, els Corella també volien deixar constància del seu valor, ja que a les llunetes, hi apareixen representats quatre esdeveniments històrics crucials per a ells.
Altres estances i obres
A més, al Palau hi ha un gran pati d’armes, amb una galeria inacabada de columnes toscanes de principis del segle XVII, i altres estances espectaculars, com ara la Sala de la Xemeneia, la Sala d’Ambaixadors i la Sala de la Biga o de les Finestres. Així mateix, s’hi poden admirar obres com ara el retaule de Santa Bàrbara, considerat un dels testimonis millor conservats de la pintura italogòtica de la baixa edat mitjana, i la bíblia sacra de Cocentaina, una de les peces més singulars, un còdex manuscrit de la versió llatina de les escriptures, coneguda amb el nom de Vulgata.
El Castell
El Castell de Cocentaina és un antic baluard en forma de cub, construït el segle XIV en estil gòtic militar. Està ubicat a la serra de Mariola, a una altitud de 752 m.
Va ser bastit sobre les restes de construccions defensives musulmanes dels segles X-XI, segons els documents que el mencionen. Va ser el primer objectiu militar durant les sublevacions musulmanes de mitjans del segle XIII. En la revolta del 1303 va ser incendiat i destruït.
Conserva restes de les muralles, però destaca la sòlida torrassa major, de planta quadrada, amb fàbrica de carreus i finestres amb llinda. Té dos pisos, comunicats per un aljub.
Ha estat completament restaurat. A l’interior, s’hi conserven troballes arqueològiques dels voltants.
