Compromís, Esquerra Republicana, Bildu, BNG, Geroa Bai i Eivissa i Formentera impulsen una reforma del reglament del Senat per a garantir-ne l’ús de les llengües oficials, després de la recent i «històrica» reforma del reglament del Congrés dels Diputats aprovada el 21 de setembre del 2023 per a la integració total del català, l’occità, el basc i el gallec.
Els partits d’esquerres i plurinacionals amb representació a la cambra alta espanyola coincideixen en la necessitat d’impulsar les reformes reglamentàries al Senat a fi d’ampliar definitivament el dret dels representants públics a dur a terme la seua tasca parlamentària en totes les llengües oficials de l’Estat, segons el text.
L’objectiu de la reforma del Senat que es proposa, tal com expliquen els diferents partits que l’impulsen, és «aconseguir el normal i ple acompliment dels representants públics en la cambra de representació territorial», juntament amb la promoció de la riquesa derivada de la pluralitat lingüística, així com el dret de la ciutadania a ser atesa en la llengua oficial que trie.
Entre les modificacions que recull la reforma s’inclou que els senadors podran intervenir en el Ple, en les comissions i en tota l’activitat parlamentària, en els òrgans funcionals del Senat, així com en tots els seus òrgans rectors, i en els actes i activitats de representació oficial «en qualsevol de les llengües que tinguen el caràcter d’oficials en alguna comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i el corresponent Estatut d’Autonomia».
Que no calga acompanyar el text en castellà
En l’actualitat, les llengües oficials es poden utilitzar al Senat en els debats de les mocions en el Ple, en la Comissió General de les comunitats autònomes i per a presentar escrits, encara que en aquest últim cas ha d’anar acompanyat del text en castellà.
No obstant això, aquests partits plantegen la reforma del Reglament perquè, entre altres supòsits, no siga necessari acompanyar el text en castellà en els escrits presentats davant la Cambra, o perquè els senadors puguen usar les llengües oficials en la fórmula per a jurar o prometre la Constitució.
Així mateix, volen que les actes i els documents dels diferents òrgans de la Cambra estiguen en qualsevol de les llengües oficials, que els grups també puguen posar-se una denominació en la seua llengua, així com fer servir aquestes llengües en qualsevol debat.
