Compromís ha participat en les al·legacions al procediment de canvi de denominació de la ciutat de Castelló de la Plana que vol dur a terme el govern del PP i Vox, encapçalat per Begoña Carrasco. El portaveu de la coalició valencianista a l’Ajuntament, Ignasi Garcia, ha subratllat que «Carrasco el que pretén és invisibilitzar el valencià perquè no li agrada que es parle en valencià, no hi ha cap altre motiu ni explicació».
La setmana passada Castelló per la Llengua va anunciar que presentaria al·legacions a la proposta d’oficialitzar la doble denominació de la ciutat, tal com el ple municipal va aprovar el 30 de maig amb els vots a favor del PP i Vox, i en contra del PSPV i Compromís. El col·lectiu anima la ciutadania a presentar al·legacions i posa a l’abast de tothom un document base per a fer-ho.
D’acord amb Garcia, la proposta del govern municipal per a eliminar la forma exclusiva en valencià del topònim «contradiu el que diu la legislació vigent, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, les recomanacions internacionals i la mateixa llei de patrimoni cultural». «La toponímia és un bé cultural i la toponímia tradicional és la que s’ha de fer servir», ha afirmat.
El filòleg i sociolingüista Vicent Pitarch va explicar en dos articles publicats a Diari La Veu a finals de maig el perfil del topònim Castelló en la seua condició formal, filològica, i com Castellón ha passat a representar l’alternativa castellanitzadora. Pitarch conclou: «En definitiva, constitueix una contradicció insuportable la pretensió de restituir-lo com a topònim oficial d’un municipi valencià. A més de superflu, és conflictiu».
Fortuño està «desacreditat»
Garcia ha insistit que «l’informe de Santiago Fortuño obvia la realitat sociolingüística perquè el valencià ha sigut prohibit durant molt de temps, la major part d’aquests últims segles». Compromís ha assegurat que en l’al·legació ofereixen arguments que «desmunten les falsedats que diu el Partit Popular, que defensa que amb la doble toponímia tothom serà bilingüe, però res més lluny de la realitat, perquè és de sobres conegut que el bilingüisme ha anat arrere i, de fet, patim una situació de diglòssia lingüística i de minorització de la nostra llengua», ha lamentat el portaveu.
«El Partit Popular ha arribat a defensar que la forma bilingüe és tradicional, però la realitat és que el nom de la ciutat ha sigut oficialment bilingüe només 37 anys dels més 700 anys d’història que té el nom de la nostra ciutat», ha retret Garcia.
La formació valencianista ha adjuntat a la seua al·legació l’informe sociolingüístic del departament de llengües i cultura europees de l’UJI, que segons afirma Garcia, «posa de manifest que Fortuño no té currículum i que és necessari fer un altre informe». Per aquest motiu Compromís demana que s’incorpore l’informe dels filòlegs de l’UJI, «ja que desautoritza totalment a Fortuño i, per tant, no s’estaria complint el decret de canvi de nom».
Finalment, Compromís ha insistit que «és una realitat que Fortuño ha quedat desacreditat totalment» i que «el que ha de fer el govern és rectificar i, si de veritat volen fer les coses bé, que paren aquest empastre i que aporten arguments sòlids, perquè la ciutat no s’ho mereix».
