Des que es va publicar el primer còmic que adaptava una obra literària ja fa quasi dos segles, aquesta disciplina artística ha evolucionat i ha ampliat molt els seus horitzons fins a convertir-se en el que és hui dia. El 1831, d’aquell treball del considerat pare del còmic, Rodolphe Töppfer (1799-1846), titulat Histoire de Monsieur Jabot, es va fer una tirada de 500 exemplars que es van distribuir entre els amics de l’autor a Ginebra (Suïssa). Abans, el 1827, Töppfer ja havia dibuixat Monsieur Vieux Bois, però el va publicar després. Tots dos són versions d’El burgés gentilhome (1670), una comèdia-ballet de Molière (1622-1673).
D’aquesta manera, a partir de la unió de les troballes narratives de Töppfer i la tradició del gravat satíric, que tenia en Honoré Daumier un dels exponents més rellevants en aquell moment a França, va sorgir el còmic de la segona meitat del segle XIX, que, sobretot, es va desenvolupar i es va difondre als periòdics. Cal tindre en compte que, amb el Romanticisme, el canvi de concepció que contemplava l’art com una eina que podia influir en la societat es va unir l’aparició de la litografia, una tècnica d’estampació que facilitava que les il·lustracions pogueren estendre’s entre el públic mitjançant la premsa diària.
Al País Valencià, la revista El Museo Literario va publicar el 1864 «Viaje al País del Amor», de Salustiano Asenjo, que sempre es destaca com a la primera historieta valenciana. A Catalunya, un dels pioners va ser Apel·les Mestres, caricaturista en diverses publicacions de l’època, que entre 1877 i 1885 va col·laborar en la revista La Llumanera de Nova York, on va editar la seua primera historieta coneguda. També va traure a la llum el volum Cuentos vivos (1882), format per reculls de narracions seqüencials aparegudes anteriorment de manera dispersa, una autèntica primera pedra del gènere.
Al tombant del segle XX, als EUA, la premsa començava la seua època d’esplendor, amb una nova forma de contar històries i una presència de la imatge més important. De fet, Joseph Pulitzer va ser el primer a imprimir en color el seu diari, The New York World, on va aparéixer en l’edició dominical la primera historieta en color: Hogan’s Alley (El carreró d’Alley), de Richard Felton, una il·lustració sobre la vida quotidiana d’un barri humil de Nova York protagonitzada per una colla de xiquets. Tot i que no era un còmic, gràcies a la gran popularitat assolida, aquest autor i altres d’aquests anys van experimentar amb les possibilitats del mitjà, que encara no tenia regles ni convencions, fins a establir els fonaments de la disciplina, que sempre ha mantingut forts lligams amb la literatura.
Tangencialitats amb la literatura
Justament, aquestes tangencialitats de la literatura amb el còmic, que fa servir tècniques pròpies però també les que caracteritzen els gèneres literaris clàssics: el tractament dels personatges com a arquetipus literaris, les tècniques narratives, etc., és el que analitza el darrer número de la revista de literatura L’Aiguadolç, que edita l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA). Un extens i sòlid volum de 317 pàgines que conté un ampli dossier dedicat a aquesta relació.
El dossier ha estat coordinat per Eduard Baile López, professor i director del departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, i s’emmarca en el projecte europeu Investigation on Comics and Graphic Novels in the Iberian Cultural Area (iCOn-MICs) gestionat a través del Centre de Recherches sur les Littératures et la Sociopoétique (CELIS) de la Université Clermont Auvergne (França). Baile, que és un especialista en còmic, entre altres facetes investigadores, ha reunit fins a quinze col·laboradors en dotze capítols per a confegir un monogràfic exhaustiu sobre el tema: «Dotze aportacions de recerca rigorosa i que ben bé es podrien equiparar als dotze treballs d’Hèrcules».
A més, s’hi fa un recorregut per la història del còmic a casa nostra i al món, amb antecedents imprescindibles com ara les revistes L’Esquella de la Torratxa, Lo Nunci, Granizada, The Monigoty, Mondial Humor, etc., i amb autors emblemàtics com ara Tomàs Padró, Apel·les Mestres, Joaquim Xaudaró i Miguel Navarrete. S’hi analitzen les diverses adaptacions dels clàssics universals al còmic d’autors com ara Juli Verne, E. Salgari, Walter Scott, Jack London, Robert L. Stevenson, Daniel Defoe, Agatha Christie, Dylan Thomas, Anaïs Nin i Anne Frank. I s’hi presta atenció a editorials històriques com l’Editorial Bruguera i a la novel·la gràfica.
«Altres maneres d’entendre la literatura»
Els especialistes que han col·laborat en el monogràfic són investigadors de les universitats d’Alacant, València, Rovira i Virgili de Tarragona i Friburg-de-Brisgòvia, però també d’altres àmbits professionals: Eduard Baile López, Jordi Canyissà, Jaume Capdevila, Antoni Guiral, Julia Haba-Osca, Jeroni Méndez Cabrera, Magda Mengual Morata i Jordi Giner Monfort, Sebastián Miras i Pedro Coiro, Anna Isabel Montesinos López, Claus D. Pusch, Francisco Sáez de Adana Herrero, Emili Samper Prunera i Joan Manuel Soldevilla Albertí.
Per part seua, Juli Capilla, que codirigeix L’Aiguadolç, juntament amb Antoni Prats, director històric de la publicació des de l’any 1985, ha declarat: «El monogràfic sobre còmic i literatura és no només magnífic sinó ben pertinent, perquè són molts els lectors i lectores, les llibreries i els festivals especialitzats en còmic. És una realitat que no podem defugir i que aporta altres maneres d’entendre la literatura».
El número 52 de L’Aiguadolç aplega també una entrevista d’Alfons Navarret a Antoni Prats, sobre la seua trajectòria literària, i una selecció de poemes, a cura de Xavier Sierra Valentí, de l’escriptora gallega Yolanda Castaño, recentment guardonada amb el Premi Nacional de Poesia 2023. A més a més, s’hi apleguen ressenyes sobre llibres de Joan Mestre, Jovi-Lozano Seser, Elvira Cambrils, Teresa Pascual, Manel Rodríguez-Castelló, Carles Mulet, Pepa Guardiola i Tomàs Llopis.
